L'antiestatut comença als ports

Amics, ja sabeu que soc defensor dels nostres drets com a catalans i que, fins i tot amb l’estatut pel que estem lluitant, considero que els nostres drets no estan coberts.

Això no vol dir que vulgui la independència o que la exigeixi sense pensar-m’ho, tan sols el que vull és que els catalans podem anar al nostre aire, que podem legislar, que podem opinar sobre quines obres necessitem i sobre quines no, sobre quina llei educativa volem, sobre tantes coses...

El Dijous passat, a Vilanova del Vallès, en Pere Macias ens comentava que en Zapatero havia tret pit davant del President de França dient que Espanya té més kilòmetres d’AVE que no pas el govern francès. Automàticament, el president francès va dir que ja n’hi havia prou, que ell no podia permetre que el President d’un estat endeutat fins a les celles degut a la seva incompetència, li digués que tenia més km d’AVE que no pas ell. Cop a la taula i a complir amb el que no es feia, automàticament li van exigir que complís amb el compromís de baixar el dèficit i, com no tenia ni idea, ja veieu el que va fer....

Tenim un AVE preciós que va de Saragossa a Huesca, amb no més de 20 viatgers per dia... Quan costa tot això? I el més important... Qui el paga?. Doncs si els meus números no em fallen, l’hem pagat els catalans, amb els nostres impostos. Això sí, fer un AVE pel corredor mediterrani, que es la línea més utilitzada, no hi ha manera, no vagi a ser que els catalans ens fem més grans gràcies a això.

Però anem al gra. A les darreres eleccions europees, Convergència va sorprendre a tothom aportant un cap de llista professional, un economista logístic ( a mi m’agrada aquest mot perque també ho soc ), en Ramon Tremosa.

Poca gent va sentir el seu programa perque les europees, segons sembla, ens queden massa lluny. Jo us faré cinc cèntims.

En Ramon Tremosa no prometia 400 €, ni cap xec nadó, ni cap compra de vots tal i com ens tenen acostumats els socialistes, parlava com a professional d’un fet real, contrastable i verídic.

En Tremosa ens parlava de que, a Europa, s’havia de deixar clar que els ports més importants per a rebre mercaderia eren Barcelona, Tarragona i Valencia. Actualment Amberes és el numero 1 i el 70% de la mercaderia provinent d’Asia en direcció a Europa hi passa. Si el preu dels contenidors que arriben a Catalunya es més econòmic que portar-los a Holanda, si les empreses de transport catalanes son més dinàmiques i amb millor servei que les holandeses... Perquè es segueix portant la mercaderia a Amberes?. Doncs perque ningú no ha mogut un dit al respecte. Aquesta és la feina d’en Ramon.

Si aneu a Canàries o si hi heu estat ( Jo hi vaig viure prop de 5 anys ), sabreu que els de Tenerife no es poden veure amb els de Gran Canaria i el fons de tot és el port. Si la mercaderia arriba primer a una illa, la mercaderia allà és més barata allà que a l’altre.

Aquesta és la primera avantatja que tindríem, mercaderia més econòmica a l’hora d’importar. Per altra banda necessitaríem molt de personal per poder treballar-hi, més feina i menys atur.
Tot això fent que la dependència de la nostra economia sobre la construcció anés minvant.

En Tremosa està fent una bona feina a Europa, i la resta de països ja l’escolten amb les seves propostes carregades de lògica i beneficioses per a Catalunya. Però també l’escolten els enemics de Catalunya, el PSOE i el PP.

El darrer Dimecres, es va aprovar una nova llei reguladora dels ports a l’estat espanyol a on els ports de Barcelona i Tarragona deixaven de dependre de la Generalitat, passaven a ser competència estatal.

Això es va fer amb el vist i plau del PSC, la cara catalanista del PSOE, partit que ven una cara catalanista i que ens ven a Madrid, un partit que no ha dubtat un moment en donar recolzament a una llei que vol evitar que en Tremosa pugui culminar la seva feina, que vol evitar que Catalunya creixi i que vol evitar el nostre sentiment com a País.

He començat dient que jo no parlo mai sobre independència o no, però quan veig aquests moviments a on el propi President de la Generalitat no es més que una titella de Madrid i que actua exclusivament per interessos personals i espanyols fugint de fer créixer Catalunya i fer-la gran no és per pensar, tal i com deia en Macias, que seria maco anar a Madrid per a veure el nostre ambaixador a l’estat espanyol?

Han de patir sempre els mateixos?

Tal i com comentava al meu darrer apunt del blog, en 48 hores difícilment es poden prendre mides raonades i realment efectives i ja en tenim el fruit.

Les mides del sr. Zapatero han estat les de sempre, a patir funcionaris i pensionistes amb retallades i congelacions que estan, segons el meu parer, fora de lloc.

En un programa de televisió va quedar clar que en Zapatero no sabia el preu d’un Café. He de confessar que jo tampoc el sé perque sóc al·lèrgic però, algú em pot dir si aquest senyor sap quines pensions reben els nostres pensionistes i si les considera justes?

Hi ha pensions de 460 € per a gent que a treballat tota la vida i que, quan arriba a ser gran, ha de malviure per tal de poder subsistir. Son faves contades, si mirem el que costa la llum, l’aigua, el gas, el telèfon... què li queda a aquesta gent per a menjar?

Teòricament, el socialisme, indica que hem de ser tots més o menys iguals, pot ser el socialisme del PSOE es aquest, tots enfonsats mentre ells no pateixen en absolut. Hem de ser seriosos.

Ara ens diran que es la única opció que quedava, que els han obligat i que no hi ha res a fer. Jo els dic que els han obligat perque feia més d’un any que els avisaven, que no tiressin els diners a les escombraries i racionalitzessin el gasto públic. Han fet tot el contrari.

Què haurien de fer? Evidentment estrènyer el cinturó, però donant exemple.

En primer lloc retallar els sous a tots els càrrecs polítics ja que, cap d’ells ha passat unes oposicions per a tenir aquell lloc i han anat a dit, sense donar explicacions si són bons per a la feina o no.

En segon lloc, optimitzar l’administració. Ara toca estrènyer l’administració, no calen tants ministeris i no val a dir que es inviable, es pot fer i estalviant moltíssim.

En tercer lloc, evitar despeses no necessàries, aquí Catalunya, tenim el cas del Sr. Carod Rovira que, en lloc d’anar amb cotxe oficial, de vegades, utilitza l’helicòpter, a més de fer viatges que no tenen cap tipus de sentit. Això ho paguem tots i engreixa el dèficit públic.

Però segueixo insistint, hem de tapar la ferida però també curar-la. Hem de prendre mides per tal de reactivar l’economia i, això, no es fa.

Quants pisos hi ha que no es venen? Quanta gent hi ha que necessitaria pis de protecció oficial? Doncs en lloc de fer un sorteig de 50 pisos entre 600 persones, més caldria que la Generalitat o l’estat es quedessin aquests pisos i les 600 persones tinguessin la possibilitat de tenir una vivenda digne. Persones que haurien de pagar un IBI, nova entrada d’ingressos als Ajuntaments, Persones que haurien de comprar mobles, etc, etc, que permetrien reactivar l’economia actual i permetria tornar a endegar la demanda de vivenda.

Sr. Zapatero, jo podria estar d’acord amb vostè en congelar les pensions si hi hagués una premissa prèvia i es que vostè, i la resta de polítics, es baixes el sou a la pensió mínima. De ben segur farien pujar les pensions mínimes als sous que tenen ara.

Es clar que el seu model s’ha esgotat, tant a Madrid com a Catalunya i, els catalans i catalanes no estem per la labor de seguir aguantant aquestes decisions destinades a transformar el nostre país en una zona d’economia restringida, una zona d’economia de postguerra.

El cinturó l'estrenyem o no?

Desprès de la darrera setmana de turbulències als mercats financers internacionals i a les hores de insomni que ha dut als inversors bursatils que operen amb accions espanyoles crec que és adient fer una sèrie de reflexions.

Des de finals del 2008, quan CiU va presentar el seu paquet de mesures anticrisi tant al Parlament com al Congreso de los Diputados, CiU ha demanat mesures urgents per tal de disminuir el dèficit públic.

Al igual que amb el paquet de mesures, el govern de la Generalitat i el de l’estat espanyol, els seus respectius presidents no van voler fer cas a aquestes indicacions i, com sempre que es crida que ve el llop, el llop ja és aquí i ningú no ha mogut fitxa.

Ja comentava, en el meu darrer apunt que, les informacions dels mitjans de comunicació, amb raó o no, sent veritat o mentida, poden afectar a l’economia dels països, però també les dades. El fet de tenir un atur descontrolat i un dèficit excessiu son dades tangibles de que alguna cosa no rutlla com deuria. I ningú no fa res.

El BCE ( Banc Central Europeu ) i el FMI ( Fons Monetari Internacional ), un parell de mesos després de que CiU presentes el seu paquet de mesures, ja van advertir que s’havia de baixar el dèficit públic d’Espanya ( jo també diria que el de Catalunya ), però lluny d’això, el govern d’en Zapatero, que es un govern que va per inèrcies no per actituds professionals, va crear els plans E o FEIL.

Els plans E, eren una injecció de diners pels Ajuntaments amb l’objectiu d’ocupar a aturats, això sí, incrementant en gran mesura el dèficit de l’estat ja que eren diners de tots que van servir per a no res, era una solució puntual per a un problema de llarga duració. Erroni.

Vam veure com tampoc l’objectiu es complia, ja que Ajuntaments com el d’Alacant dedicava 2,5 milions d’euros en reparar un orgue i donava feina a un aturat un dia, o com s’enriquien les empreses que feien aquets lletjos i grans cartells publicitaris que, moltes vegades, valien més que l’obra que s’executava . Vergonyós ja que tampoc va estar correctament instrumentalitzat.

Però aquest no era el principal problema, el més important era que el dèficit públic s’incrementava per aquest dispendi i pel nou increment d’atur. Quina va ser la resposta del govern? Dons fer un altre plan E, més regulat, però amb molts forats encara.

Durant aquest any passat CiU, i també algun altre partit, han exigit als dos governs el disminuir el seu dèficit públic ja que, els inversors, fins que aquesta dada no baixi, no es mouran. La resposta va ser que ara no tocava.

Un govern, també inoperant, el grec ha estat a punt de fer fallida i ha trontollat tota la UE, però a més, a servit per a que posin a Espanya, al costat d’Irlanda i Portugal com propers països a estar apunt de la fallida. Ha arribat el llop.

Això ha obligat a la UE a crear un fons especial pels grecs, però també un de reserva per si un altre país de la UE cau en el mateix forat que Grècia. Espanya, ha hagut de posar més diners, és a dir, més dèficit públic.

Ara sí, ara hi ha moviment, en 48 hores, el govern d’en Zapatero ha declarat que baixarà en un punt el dèficit abans del 2011. Algú em pot dir en quines mans estem quan es fan les coses sense pensar i en 48 hores? En mans molt nefastes, la veritat.

El dèficit públic es comença a retallar traient gastos superflus, eliminant l’elevat número de càrrecs polítics que té l’administració, aprimant-la, fent que ens costi menys. No té cap lògica que la informàtica evolucioni i ens permeti fer-ho tot més ràpid mentre l’Administració cada cop es més gran i es mou menys.

Però això també es per Catalunya, a la darrera legislatura, els costos de personal de la Generalitat s’han incrementat en un 100% i no és per entrada de nous funcionaris, ha estat per l’entrada de més càrrecs polítics.

A més ens proposen la llei de vegueries, però tan sols CiU demana l’eliminació de les Diputacions . Perquè tenir polítics a dos organismes? Per cobrar més sous? Per col·locar-ne més?. Per altra banda proposen l’Àrea Metropolitana, un organisme també amb més càrrecs polítics.

Sembla tot preparat per a que, els càrrecs polítics que poden perdre seient a la Generalitat el mantinguin a un altre lloc i, això, senyors, es robar al País.

La gran cantada i el que no es vol explicar de la crisi

De la crisi se n’ha parlat molt però sempre de forma genèrica, mai hem sentit ( al menys jo no ) la veritat de perquè han passat algunes coses i perquè s’han dit unes altres. Crec que es el moment de tirar de la manta tot i que alguns mitjans de comunicació han fet mans i mànigues per tal de tapar-ho.
L’origen de la crisi mundial la trobem als EUA, amb això no descobrim res, i a les hipoteques escombraria. Ràpida i senzilla explicació : hipoteques que es donaven a persones sense capacitat de devolució i per imports superiors al 80% del valor real de l’immoble.
Com va arribar a la resta del mon? . Hi ha un mercat a on els bancs s’intercanvien, compren i venen actius, es a dir, hipoteques. Doncs moltes entitats de tot el mon, van comprar aquests actius escombraria que van fer fallida, provocant una greu afectació a les entitats que van comprar.
Quines entitats espanyoles van comprar aquests actius? Dons tan sols una, el BSCH per a constituir un fons , amb el que van “enganxar” a més de 1400 persones.
Perquè ens ha afectat la Crisi doncs? – Aquesta és la pregunta que molts mitjans de comunicació no han volgut contestar o s’ha contestat amb mitges veritats. Anem a pams. És cert que hi ha un mercat a on els bancs busquen líquid i que, aquest líquid, a nivell internacional era més complicat i car de trobar. Però mai era complicat adquirir líquid a bon preu amb prous garanties o si es venia d’un país de solidesa financera. Es a dir, que no ens havia d’afectar com ho ha fet.
Per explicar tot el que ha passat hem de fer historia, i sempre, com no, de ma del BSCH.
El mes de Novembre de 2004 , BSCH compra Abbey Bank, es la primera compra d’un banc britànic per una entitat espanyola. Això senta molt malament i es comença a atacar, des de la premsa britànica, al sistema financer espanyol. Al ser un moment d’alegria econòmica mundial, no es dona credibilitat a aquestes noticies i s’apaguen igual que es van endegar.
A l’Abril de 2008, BSCH compra la divisió de crèdits al consum de Royal Bank of Scotland i, durant el mes de setembre, compra Bradford & Bingley, i, com no, la premsa britànica torna a atacar al sistema financer espanyol, indicant que es un sistema agafat amb pinces ( no era ni es cert ) i que es preparava un nou crack a Espanya.
De forma automàtica les entitats financeres es troben amb les aixetes internacionals completament tancades. No hi ha líquid per les entitats espanyoles.
Al no haver líquid, no poden seguir mantenint la línea de crèdits, així que queden afectades empreses i particulars. Al quedar afectades empreses i particulars, s’incrementa l’atur i la inseguretat en els llocs de treball, baixa el consum. Es a dir, ens genera la crisi que tenim.
Es cert que la nostra població estava més endeutada del que devia, es cert que la valoració dels immobles era per sobre del normal però una cosa es tancar una aixeta poc a poc i una altra ben diferent es fer-ho de cop com ens ha passat.
Suposo que recordareu, fa menys d’un any, que en Zapatero, de sobte i semblava no venir a cuento, va fer unes declaracions on deia que el sistema financer espanyol era el millor del mon, oi?. Doncs ho va fer massa tard. Si hagués reaccionat a temps no hagués passat tot això i aquesta es la gran cantada.
Haguéssim entrat a la crisi si el govern de Zapatero hagués reaccionat quan tocava? Jo crec que sí, però mai amb la virulència amb la que ens ha afectat.

Segurament hauríem tingut una lleu baixada i ara ja n’estaríem sortint ja que hem de tenir en compte que la situació de les entitats financeres franceses i alemanyes era molt pitjor que les d’aquí, però es clar, allà si ho han fet bé.

Aquest es un exemple de que la classe política no reconeix els seus errors i els amaga i hem de lluitar en contra de tot això i, per sort, a Catalunya tenim aquesta opció.