dilluns, 26 d’abril del 2010

Tantes coses que no funcionen... I tampoc la Democràcia



Aquests dies veiem noticies que parlen sobre el TC, Tribunal Constitucional , i l’Estatut del nostre país.
Podem estar més o menys d’acord ( segons el meu parer es un estatut pobre però hem de lluitar per ell ) amb l’estatut que vam recolzar tots els catalans i catalanes mitjançant Referèndum per una amplia majoria.
Podem parlar de que el TC hauria d’haver estat renovat i que, en teoria, ja no tindria potestat per opinar sobre l’Estatut de Catalunya ( En aquest punt, per sort, tots els partits a excepció del PP i Ciutadans hi estan d’acord ).
Però hi ha un fet encara més greu que es la manca de democràcia en tot aquest moviment.
Per poder explicar aquesta afirmació haurem de saber què és la Democràcia. Doncs la Democràcia és una forma de govern, d’organització d’estat, a on les decisions col·lectives son adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta. Es a dir, que el poble es realment qui mana o dictamina el que s’ha de fer.
I què és el Tribunal Constitucional? És l’organisme interpretador de la “ Constitución Española” que no és més que les regles del joc per poder gaudir d’una plena democràcia.
La meva pregunta és clara: Si realment vivim en un estat democràtic i el nostre poble, mitjançant Referèndum ha dictaminat una línea a seguir, Perquè es posa en entredit la voluntat del poble?. Això, amics i amigues, no és democràcia, es imposició.
Si la “Constitución Española”, igual que la legislació espanyola, no permet que hi hagi una lliure democràcia s’ha de modificar perque alguna cosa no funciona si realment l’objectiu és que hem de viure en un estat democràtic.
Però, tot això interessa?. Es clar que per al PP no interessa en absolut ja que va ser el partit que va utilitzar els organismes legals pertinents per tal de frenar l’estatut. Però no ens enganyem, mentre el PP ha anat de cara en la seva posició, el PSOE no ha fet el mateix. S’han presentat dos recursos, un ja el coneixem i esperàvem, però l’altre ve de dins del PSOE, concretament de mans del “Defensor del pueblo”, el Sr. Enrique Múgica del PSOE ( Ja m’explicaran a mi quin defensor del poble es aquest senyor i el seu partit, quan van en contra de la voluntat de tot un poble), qui va interposar un recurs sobre l’Estatut ja que interpreta que és anticonstitucional.
És evident que ni a PP ni a PSOE interessa aquest Estatut, tot i que uns donen la cara i els altres ens venen discursos falsos mentre actuen per darrera.
Perquè no els interessa l’Estatut ?. Perque, tot i ser un Estatut agafat amb pinces, dona un pel més de llibertat econòmica a Catalunya ( en cap moment la que ens mereixem ), llibertat que, en un futur, pot tornar-se en contra dels seus interessos.
Quins son aquests interessos ?. Doncs molt clars. No sé si heu tingut l’oportunitat de viatjar fa 20 anys i ara per la resta d’Espanya i parlar amb la gent de diferents contrades. Jo sí, per sort, ho vaig fer i ho faig.
Què em trobava fa 20 anys? Doncs que tothom ens tenia enveja, sana o no, però la sentien, veien com Catalunya tenia les millors infraestructures, tenia les millors industries, era el lloc on havien diners.
Què em trobo ara? Doncs que la resta d’Espanya, està al mateix nivell que nosaltres en infraestructures, tenen més industries i, tot i que aquí es on es fan els diners, aquests van a parar a la resta en forma de subsidis i obres.
Perquè ha passat això ? Doncs perque abans hi havia un govern a la Generalitat que vetllava pels interessos del nostre país. Evidentment, interessa al PP i al PSOE seguir tractant a Catalunya com la vaca per a munyir. Crec que tots tenim clar que, cada cop, la diferència entre el que aporta Catalunya a la resta de l'estat amb el que reb es cada cop més gran.
Em fa gracia quan sento al Sr. Montilla dir que s’ha de renovar el Tribunal Constitucional i que, davant de la resposta negativa d’en Zapatero ( no hem d’oblidar que es el seu cap ), baixa el cap. Es clar que no governem els catalans a Catalunya, ho fan des de Madrid i a això han ajudat IC-ICV i ERC.
En primer lloc ens cal un govern de la Generalitat que miri pels interessos de Catalunya i no quedi supeditat a Madrid .
Per altra banda, crec vital i important que el PSC, si realment existeix com a tal, comenci a treballar en la línea que predica i no en la dels seus fets, es a dir, que es desmarqui del PSOE a Madrid i treballi per Catalunya i pels Catalans.
Fins que això no sigui una realitat, per a mi, el PSC realment es la cara de la "moto" que ens vol vendre el PSOE als catalans, mentre, per darrera, seguirà fustigant les nostres llibertats i els nostres drets com a país.

dilluns, 19 d’abril del 2010

D'aquí a 20 anys però amb integració

Dies enrere, un amic m’explicava un acudit :

Un senyor del Marroc arriba a Catalunya amb la seva família, se li don un pis, una paga i col·legi pels nens. Com no tenia feina surt al carrer amb l’objectiu d’agrair als catalans aquests ajuts.
Es troba a un senyor i li diu: Senyor Català li vull agrair tot el que han fet per la meva família.
El senyor li contesta que es Senegalès.
Segueix buscant i se’n troba un altre: Senyor Català li vull agrair tot el que han fet per la meva família.
El senyor li contesta que es xines.
Segueix buscant i se’n troba un altre: Senyor Català li vull agrair tot el que han fet per la meva família.
El senyor li contesta que es Equatorià.
Doncs on son els catalans? – va contestar el marroquí.
Suposo que treballant per tal de mantenir-nos a tots nosaltres – va contestar l’equatorià.
Els acudits, normalment, son reflexes de la realitat del nostre país, amb més o menys fortuna i més o menys exagerats.

Hem de reconèixer que hem viscut molts anys de bonança econòmica que permetien absorbir més persones al mercat de treball, cosa que va generar una demanda de personal de l’estranger.
Aquesta demanda, també va fer que, aquella persona de països no comunitaris que veia com el veí emigrava cap al nostre país també fes les maletes davant la passivitat de l’administració. En aquella època governava el PP a Espanya.
Aquell era el moment de regular l’entrada dels immigrants, però lluny de fer això, en entrar en Zapatero, es va utilitzar la política de “papeles para todos” que va suposar un anunci amb altaveu per accelerar l’entrada de la immigració. Greu errada al meu entendre ja que en van venir molts més.
Què s’havia de fer? Segons el meu parer, si no hi ha prou ma d’obra, s’ha de buscar a l’estranger, però sempre regulada. Si s’ha de fer venir una persona perque no hi ha fórmules per ocupar llocs de treball amb la gent del nostre país, s’ha de limitar la seva estada depenent de si té contracte laboral en vigor o no i fer una reserva dels seus ingressos per quan aquest contracte acabi o hi hagi atur, pugui tornar al seu país. D’aquesta manera la immigració quedaria controlada.
Quina situació tenim ara?. Doncs molts immigrants aturats, altres que ocupen llocs de treball que molts catalans voldrien i d’altres sense papers que malviuen tot i que alguns treballen en negre afectant negativament a la nostra economia.
Els immigrants que tenen papers, ens pot agradar més o menys, ja tenen uns drets adquirits que no es poden eliminar i els hem de contar com un català més, amb els mateixos drets, ni més ni menys. De fet, crec que l’administració hauria de promoure la seva integració, cursets de català i espanyol per a mi son obligatoris per exemple, ja que, molts d’ells no s’han integrat. No parlo de que això es faci amb diner públic ja que, l’obligació de tot emigrant es adaptar-se al país on va a residir, però s’ho ha de costejar ell, i us ho dic per experiència pròpia. Les accions de l’Angel Colom en aquesta línea, tot i ser a l’oposició, em semblen més que correctes. Les parelles lingüístiques, que son voluntaris que ajuden a la integració de l’immigrant i al seu coneixement de la llengua i cultura catalanes, avui en dia es un fet. Per aquest any, el PSOE ha baixat la partida per a la integració del col·lectiu de 200 a 70 milions d’euros, fent evident que no saben de què va la cosa ni ho volen saber ( més costs pels Ajuntaments ).
Els que no tenen papers, evidentment, ara no tenen lloc al país, tal i com bé dir en Duran i Lleida. Les administracions no poden permetre l’elevat cost de manteniment que suposen i més quan hi ha tant d’atur. El problema es que aquest manteniment va a càrrec dels Ajuntaments i, tant Generalitat com govern central, no volen veure ni patir aquesta pèrdua constant de diners de les administracions locals.
Si calculem el que paguen els Ajuntaments en aquest concepte, no hi haurien prous calers per a fletar avions complerts cap a les diferents destinacions? Evidentment que sí i deixaríem de tenir aquest cost. Òbviament, se’ls ha de mantenir fins llavors.
Per altra banda s’ha de limitar els diners que els immigrants envien als seus països ja que es diner que deixa de circular al nostre ( molt important per a la nostra economia ) i, el que envien, se li hauria d’aplicar algun impost. No em sembla raonable que es treguin diners del nostre país mentre tenim aturats i pensionistes que reben quantitats insuficients per a viure.
Potser algú em pot indicar que es una postura xenòfoba però considero que no ho es, tot al contrari. Aquesta gent malviu, segurament viu pitjor que si fos al seu país d’origen on els costos per a viure son més baixos que aquí ( hem de recordar que molts, en el darrer any, han vingut enganyats per les màfies de la immigració ). Amb aquesta fórmula, les empreses que contracten en negre a aquests immigrants ( que haurien de ser fortament sancionades i per sort no en son masses ) haurien de contractar gent aturada ja que no tindrien gent indocumentada per contractar.
Potser algun polític del tripartit em dirà que a Convergència s’utilitza la immigració amb finalitats electorals, doncs bé, ho tenen molt fàcil: Si hi donen una solució ja no es podrà utilitzar com a eina electoral, hi ha temps fins el Novembre i han tingut 4 anys ( si nomes contem aquesta legislatura). El seu discurs es el propi d’aquell que no sap on amagar el cap i no aporta solucions. I no em val el fet de dir que s’ha de mantenir a tot el que arriba ja que, amb la política social que es porta ara, resulta que els nacionals som els més perjudicats ja que, lògicament, no hi ha prous calers. Si es vol seguir parlant d’esquerres i dretes, concepte que em sembla inventat exclusivament per a captar vots, volen indicar que els d’esquerres son els que fan més política social ( completament falç si veiem les polítiques dels que utilitzen els termes dretes i esquerres ), que la facin però, sobretot, per a la gent d’aquí .
Potser algú que sigui seguidor d’en Felipe Gonzalez em pot dir el mateix que va dir ell temps enrere respecte al tema de Vic “ Dentro de 20 años necesitaremos 20 millones de inmigrantes”. Doncs senyor Gonzalez, em sembla bé, però mentre què fem? Els mantenim mentre les famílies catalanes pateixen?. Per a mi la resposta es senzilla: Doncs que vinguin dintre de 20 anys, oi?. De ben segur els rebrem amb els braços oberts si es que realment hi ha aquesta necessitat i sempre i quan s’integrin al nostre país.

diumenge, 11 d’abril del 2010

L'atur

Una de les principals conseqüències d’una crisi econòmica es l’atur i, de fet, un gran mal de cap pels polítics, tant de la Generalitat com de l’estat espanyol.

Al meu parer, no hi ha mides socials correctes mentre hi hagin aturats.

L’aturat hauria de tenir transport públic gratuït, hauria d’estar exempta del pagament de rebuts de llar d’infants i col·legi, així com dels llibres de text. Per altra banda, s’hauria de crear una llei segons la qual, si una persona que té hipoteca es queda sense feina, automàticament aquella hipoteca hauria de passar en període de carència ( tan sols pagar interessos ) i per un màxim del 10% de la prestació que abonaria l’estat descomptant l’import del subsidi. La resta l’hauria de pagar amb interessos una vegada recuperada la feina però sempre limitant el màxim de cuota i resta a pagar en un 40% del sou. Així mateix s’hauria de fer amb rebuts d’aigua ( de dependència municipal ), llum i gas.

Molt important es la formació de l’aturat. No em valen els cursos que es donen actualment ja que, un curs de català, informàtica o anglès, son del tot insuficients per aconseguir una feina. S’han de realitzar cursets que realment tinguin un valor afegit, Carretoners, manipuladors d’aliments, tècnics en riscos laborals, titulacions per a transportistes, per a constructors, etc. Sempre pensant en les demandes a curt i mitjà plaç que tinguin les empreses.

Tot això està molt bé, però un aturat el que vol es feina, i per això cal prendre mides que no es prenen actualment.

Sabem que les empreses no tenen finançament i, per sort, a la fi, el govern central a fet cas a la proposta de CiU de donar crèdits avalats per l’estat a les empreses, encara que em donen por les paraules de la De la Vega indicant que, “ ajustats a cada cas”. Ja veurem què vol dir.

Aquesta mida es correcte, però en falten més, una d’elles podria ser el fomentar la contractació indefinida de treballadors aturats . Com fer-ho?. Totes les empreses que no acomiadin a ningú en un plaç de 2 anys, podran contractar aturats de forma indefinida sense pagar el seu cost social ( el 36,8% del salari brut del treballador ). Aquesta mida incentivaria la contractació, facilitaria la competitivitat de les empreses al tenir costos més reduïts i donarien feina estable.
Podria fer un llibre sobre les mides a prendre però hi ha quelcom més que em preocupa. Ni PSOE al govern central, ni el tripartit han actuat coherentment, no necessitarien un càstigs aquests polítics? La resposta de tots vosaltres, segurament, serà que sí, que a les urnes se’ls castigarà. Per a mi poc càstig.

Si vivim en una època de crisi significa que els polítics no han fet bé la seva feina, es queden a l’atur? No. Reben menys ingressos? No. Crec que hauria d’haver una aposta seriosa. Si hi ha més d’un 5% d’atur, els polítics haurien de tenir una retenció, en els seus sous i dietes ( sobre tot dietes, i més si recordem que la Sra. Montilla, entre els dos conceptes cobra 13600 € nets al mes corresponents a 14 càrrecs públics), del mateix percentatge d’atur existent i destinar aquests diners a ajuts pels aturats. Això es una aposta valenta, una aposta segura. De ben segur el polític treballaria per a que no hi hagués atur, oi?. Però...Qui ho farà?

Per a mi tan sols hi ha una formació política preparada per a fer aquesta aposta i aquesta es CiU. Ja va dir l'Artur Mas que, en Crisi, ell no cobraria pas tant com el Sr. Montilla. Per què serà?

dimarts, 6 d’abril del 2010

Els polítics que requereix el país.


Si anem pel carrer i preguntem a la gent, de ben segur obtenim opinions negatives vers als polítics, siguin d’un partit o d’un altre i un es fa la pregunta... Perquè passa això?
Tal i com bé deia l’Artur Mas, cal professionals, veritables gestors i no tan sols gent que parli sense dir res. Suposo que tots heu rebut emails del nivell de formació d’en Montilla, o d’en Corbacho, o de l’Hereu, o dels idiomes que domina en Zapatero... Y un es fa la pregunta... Realment, gent amb tant baixa formació pot gestionar un país? Perque igual que ho fan ells ho podria fer qualsevol persona del carrer. Fan bona la dita que “ un polític es dedica a la política perque a l’empresa privada ningú no el voldria “. I desgraciadament es així.
Si els caps no tenen formació... Realment els càrrecs polítics ( que van a dit ) que hi ha a sota la tindran ?. Doncs es difícil, realment difícil ( sobre tot quan son germans, amics, fills o filles, etc ).
Recordo que, fa un any, en unes jornades al Baix Montseny, un professor ens deia “ Els polítics esteu equivocats, no sou vosaltres qui maneu, realment son els tècnics ( referint-se als tècnics municipals )”. En aquesta frase i vaig trobar dues errades i, de ben segur, un gran encert. La primera errada es que un polític si vol manar, més val que no es dediqui a la política, un polític ha d’estar a la disposició dels ciutadans, en cas contrari no té sentit el seu càrrec. L’altra errada es que els que manen son els tècnics, cosa que va demostrar indicant que si un tècnic deia un “no” o un “sí”, el polític mai podria anar en sentit contrari, cosa que no hauria de ser així ja que el polític hauria de tenir la suficient formació per a saber si la opinió del tècnic es correcte o no ja que, com tot esser humà, es pot equivocar.
El gran encert, bé també pel darrer apunt. Ja he dit que el polític hauria de tenir la suficient formació per a saber si la opinió es correcte o no, i es cert, hauria de tenir-la però... La tenen?
Doncs penso que en el 90% dels casos no la tenen, i parlo tant a nivell municipal , Consells Comarcals, Diputacions i Generalitat.
Els partits polítics fan les llistes amb un objectiu de gestió o tan sols de captar vots?. La resposta es prou evident, l’objectiu es la captació de vots el qual es erroni i genera el desencís dels ciutadans ja que els tècnics son la màquina a fer funcionar però el polític l’ha de saber dirigir .
Per a mi es evident que el polític que no està format i no sap dirigir la màquina per treballar buscant el benestar del nostre poble tan sols es polític per tres motius: Reconeixement social, sou i seient.
Per aquest motiu, he d’aplaudir el gest de l’Artur Mas en el seu compromis de tenir gent formada al voltant, gent per treballar de valent per a Catalunya, fet que m’agradaria veure en altres formacions polítiques ja que hi guanyaríem tots, guanyaria el nostre país, Catalunya.