dimarts, 25 de maig de 2010

L'antiestatut comença als ports

Amics, ja sabeu que soc defensor dels nostres drets com a catalans i que, fins i tot amb l’estatut pel que estem lluitant, considero que els nostres drets no estan coberts.

Això no vol dir que vulgui la independència o que la exigeixi sense pensar-m’ho, tan sols el que vull és que els catalans podem anar al nostre aire, que podem legislar, que podem opinar sobre quines obres necessitem i sobre quines no, sobre quina llei educativa volem, sobre tantes coses...

El Dijous passat, a Vilanova del Vallès, en Pere Macias ens comentava que en Zapatero havia tret pit davant del President de França dient que Espanya té més kilòmetres d’AVE que no pas el govern francès. Automàticament, el president francès va dir que ja n’hi havia prou, que ell no podia permetre que el President d’un estat endeutat fins a les celles degut a la seva incompetència, li digués que tenia més km d’AVE que no pas ell. Cop a la taula i a complir amb el que no es feia, automàticament li van exigir que complís amb el compromís de baixar el dèficit i, com no tenia ni idea, ja veieu el que va fer....

Tenim un AVE preciós que va de Saragossa a Huesca, amb no més de 20 viatgers per dia... Quan costa tot això? I el més important... Qui el paga?. Doncs si els meus números no em fallen, l’hem pagat els catalans, amb els nostres impostos. Això sí, fer un AVE pel corredor mediterrani, que es la línea més utilitzada, no hi ha manera, no vagi a ser que els catalans ens fem més grans gràcies a això.

Però anem al gra. A les darreres eleccions europees, Convergència va sorprendre a tothom aportant un cap de llista professional, un economista logístic ( a mi m’agrada aquest mot perque també ho soc ), en Ramon Tremosa.

Poca gent va sentir el seu programa perque les europees, segons sembla, ens queden massa lluny. Jo us faré cinc cèntims.

En Ramon Tremosa no prometia 400 €, ni cap xec nadó, ni cap compra de vots tal i com ens tenen acostumats els socialistes, parlava com a professional d’un fet real, contrastable i verídic.

En Tremosa ens parlava de que, a Europa, s’havia de deixar clar que els ports més importants per a rebre mercaderia eren Barcelona, Tarragona i Valencia. Actualment Amberes és el numero 1 i el 70% de la mercaderia provinent d’Asia en direcció a Europa hi passa. Si el preu dels contenidors que arriben a Catalunya es més econòmic que portar-los a Holanda, si les empreses de transport catalanes son més dinàmiques i amb millor servei que les holandeses... Perquè es segueix portant la mercaderia a Amberes?. Doncs perque ningú no ha mogut un dit al respecte. Aquesta és la feina d’en Ramon.

Si aneu a Canàries o si hi heu estat ( Jo hi vaig viure prop de 5 anys ), sabreu que els de Tenerife no es poden veure amb els de Gran Canaria i el fons de tot és el port. Si la mercaderia arriba primer a una illa, la mercaderia allà és més barata allà que a l’altre.

Aquesta és la primera avantatja que tindríem, mercaderia més econòmica a l’hora d’importar. Per altra banda necessitaríem molt de personal per poder treballar-hi, més feina i menys atur.
Tot això fent que la dependència de la nostra economia sobre la construcció anés minvant.

En Tremosa està fent una bona feina a Europa, i la resta de països ja l’escolten amb les seves propostes carregades de lògica i beneficioses per a Catalunya. Però també l’escolten els enemics de Catalunya, el PSOE i el PP.

El darrer Dimecres, es va aprovar una nova llei reguladora dels ports a l’estat espanyol a on els ports de Barcelona i Tarragona deixaven de dependre de la Generalitat, passaven a ser competència estatal.

Això es va fer amb el vist i plau del PSC, la cara catalanista del PSOE, partit que ven una cara catalanista i que ens ven a Madrid, un partit que no ha dubtat un moment en donar recolzament a una llei que vol evitar que en Tremosa pugui culminar la seva feina, que vol evitar que Catalunya creixi i que vol evitar el nostre sentiment com a País.

He començat dient que jo no parlo mai sobre independència o no, però quan veig aquests moviments a on el propi President de la Generalitat no es més que una titella de Madrid i que actua exclusivament per interessos personals i espanyols fugint de fer créixer Catalunya i fer-la gran no és per pensar, tal i com deia en Macias, que seria maco anar a Madrid per a veure el nostre ambaixador a l’estat espanyol?

dilluns, 17 de maig de 2010

Han de patir sempre els mateixos?

Tal i com comentava al meu darrer apunt del blog, en 48 hores difícilment es poden prendre mides raonades i realment efectives i ja en tenim el fruit.

Les mides del sr. Zapatero han estat les de sempre, a patir funcionaris i pensionistes amb retallades i congelacions que estan, segons el meu parer, fora de lloc.

En un programa de televisió va quedar clar que en Zapatero no sabia el preu d’un Café. He de confessar que jo tampoc el sé perque sóc al·lèrgic però, algú em pot dir si aquest senyor sap quines pensions reben els nostres pensionistes i si les considera justes?

Hi ha pensions de 460 € per a gent que a treballat tota la vida i que, quan arriba a ser gran, ha de malviure per tal de poder subsistir. Son faves contades, si mirem el que costa la llum, l’aigua, el gas, el telèfon... què li queda a aquesta gent per a menjar?

Teòricament, el socialisme, indica que hem de ser tots més o menys iguals, pot ser el socialisme del PSOE es aquest, tots enfonsats mentre ells no pateixen en absolut. Hem de ser seriosos.

Ara ens diran que es la única opció que quedava, que els han obligat i que no hi ha res a fer. Jo els dic que els han obligat perque feia més d’un any que els avisaven, que no tiressin els diners a les escombraries i racionalitzessin el gasto públic. Han fet tot el contrari.

Què haurien de fer? Evidentment estrènyer el cinturó, però donant exemple.

En primer lloc retallar els sous a tots els càrrecs polítics ja que, cap d’ells ha passat unes oposicions per a tenir aquell lloc i han anat a dit, sense donar explicacions si són bons per a la feina o no.

En segon lloc, optimitzar l’administració. Ara toca estrènyer l’administració, no calen tants ministeris i no val a dir que es inviable, es pot fer i estalviant moltíssim.

En tercer lloc, evitar despeses no necessàries, aquí Catalunya, tenim el cas del Sr. Carod Rovira que, en lloc d’anar amb cotxe oficial, de vegades, utilitza l’helicòpter, a més de fer viatges que no tenen cap tipus de sentit. Això ho paguem tots i engreixa el dèficit públic.

Però segueixo insistint, hem de tapar la ferida però també curar-la. Hem de prendre mides per tal de reactivar l’economia i, això, no es fa.

Quants pisos hi ha que no es venen? Quanta gent hi ha que necessitaria pis de protecció oficial? Doncs en lloc de fer un sorteig de 50 pisos entre 600 persones, més caldria que la Generalitat o l’estat es quedessin aquests pisos i les 600 persones tinguessin la possibilitat de tenir una vivenda digne. Persones que haurien de pagar un IBI, nova entrada d’ingressos als Ajuntaments, Persones que haurien de comprar mobles, etc, etc, que permetrien reactivar l’economia actual i permetria tornar a endegar la demanda de vivenda.

Sr. Zapatero, jo podria estar d’acord amb vostè en congelar les pensions si hi hagués una premissa prèvia i es que vostè, i la resta de polítics, es baixes el sou a la pensió mínima. De ben segur farien pujar les pensions mínimes als sous que tenen ara.

Es clar que el seu model s’ha esgotat, tant a Madrid com a Catalunya i, els catalans i catalanes no estem per la labor de seguir aguantant aquestes decisions destinades a transformar el nostre país en una zona d’economia restringida, una zona d’economia de postguerra.

dilluns, 10 de maig de 2010

El cinturó l'estrenyem o no?


Desprès de la darrera setmana de turbulències als mercats financers internacionals i a les hores de insomni que ha dut als inversors bursatils que operen amb accions espanyoles crec que és adient fer una sèrie de reflexions.
Des de finals del 2008, quan CiU va presentar el seu paquet de mesures anticrisi tant al Parlament com al Congreso de los Diputados, CiU ha demanat mesures urgents per tal de disminuir el dèficit públic.
Al igual que amb el paquet de mesures, el govern de la Generalitat i el de l’estat espanyol, els seus respectius presidents no van voler fer cas a aquestes indicacions i, com sempre que es crida que ve el llop, el llop ja és aquí i ningú no ha mogut fitxa.
Ja comentava, en el meu darrer apunt que, les informacions dels mitjans de comunicació, amb raó o no, sent veritat o mentida, poden afectar a l’economia dels països, però també les dades. El fet de tenir un atur descontrolat i un dèficit excessiu son dades tangibles de que alguna cosa no rutlla com deuria. I ningú no fa res.
El BCE ( Banc Central Europeu ) i el FMI ( Fons Monetari Internacional ), un parell de mesos després de que CiU presentes el seu paquet de mesures, ja van advertir que s’havia de baixar el dèficit públic d’Espanya ( jo també diria que el de Catalunya ), però lluny d’això, el govern d’en Zapatero, que es un govern que va per inèrcies no per actituds professionals, va crear els plans E o FEIL.
Els plans E, eren una injecció de diners pels Ajuntaments amb l’objectiu d’ocupar a aturats, això sí, incrementant en gran mesura el dèficit de l’estat ja que eren diners de tots que van servir per a no res, era una solució puntual per a un problema de llarga duració. Erroni.
Vam veure com tampoc l’objectiu es complia, ja que Ajuntaments com el d’Alacant dedicava 2,5 milions d’euros en reparar un orgue i donava feina a un aturat un dia, o com s’enriquien les empreses que feien aquets lletjos i grans cartells publicitaris que, moltes vegades, valien més que l’obra que s’executava . Vergonyós ja que tampoc va estar correctament instrumentalitzat.
Però aquest no era el principal problema, el més important era que el dèficit públic s’incrementava per aquest dispendi i pel nou increment d’atur. Quina va ser la resposta del govern? Dons fer un altre plan E, més regulat, però amb molts forats encara.
Durant aquest any passat CiU, i també algun altre partit, han exigit als dos governs el disminuir el seu dèficit públic ja que, els inversors, fins que aquesta dada no baixi, no es mouran. La resposta va ser que ara no tocava.
Un govern, també inoperant, el grec ha estat a punt de fer fallida i ha trontollat tota la UE, però a més, a servit per a que posin a Espanya, al costat d’Irlanda i Portugal com propers països a estar apunt de la fallida. Ha arribat el llop.
Això ha obligat a la UE a crear un fons especial pels grecs, però també un de reserva per si un altre país de la UE cau en el mateix forat que Grècia. Espanya, ha hagut de posar més diners, és a dir, més dèficit públic.
Ara sí, ara hi ha moviment, en 48 hores, el govern d’en Zapatero ha declarat que baixarà en un punt el dèficit abans del 2011. Algú em pot dir en quines mans estem quan es fan les coses sense pensar i en 48 hores? En mans molt nefastes, la veritat.
El dèficit públic es comença a retallar traient gastos superflus, eliminant l’elevat número de càrrecs polítics que té l’administració, aprimant-la, fent que ens costi menys. No té cap lògica que la informàtica evolucioni i ens permeti fer-ho tot més ràpid mentre l’Administració cada cop es més gran i es mou menys.
Però això també es per Catalunya, a la darrera legislatura, els costos de personal de la Generalitat s’han incrementat en un 100% i no és per entrada de nous funcionaris, ha estat per l’entrada de més càrrecs polítics.

A més ens proposen la llei de vegueries, però tan sols CiU demana l’eliminació de les Diputacions . Perquè tenir polítics a dos organismes? Per cobrar més sous? Per col·locar-ne més?. Per altra banda proposen l’Àrea Metropolitana, un organisme també amb més càrrecs polítics.
Sembla tot preparat per a que, els càrrecs polítics que poden perdre seient a la Generalitat el mantinguin a un altre lloc i, això, senyors, es robar al País.

dilluns, 3 de maig de 2010

La gran cantada i el que no es vol explicar de la crisi

De la crisi se n’ha parlat molt però sempre de forma genèrica, mai hem sentit ( al menys jo no ) la veritat de perquè han passat algunes coses i perquè s’han dit unes altres. Crec que es el moment de tirar de la manta tot i que alguns mitjans de comunicació han fet mans i mànigues per tal de tapar-ho.
L’origen de la crisi mundial la trobem als EUA, amb això no descobrim res, i a les hipoteques escombraria. Ràpida i senzilla explicació : hipoteques que es donaven a persones sense capacitat de devolució i per imports superiors al 80% del valor real de l’immoble.
Com va arribar a la resta del mon? . Hi ha un mercat a on els bancs s’intercanvien, compren i venen actius, es a dir, hipoteques. Doncs moltes entitats de tot el mon, van comprar aquests actius escombraria que van fer fallida, provocant una greu afectació a les entitats que van comprar.
Quines entitats espanyoles van comprar aquests actius? Dons tan sols una, el BSCH per a constituir un fons , amb el que van “enganxar” a més de 1400 persones.
Perquè ens ha afectat la Crisi doncs? – Aquesta és la pregunta que molts mitjans de comunicació no han volgut contestar o s’ha contestat amb mitges veritats. Anem a pams. És cert que hi ha un mercat a on els bancs busquen líquid i que, aquest líquid, a nivell internacional era més complicat i car de trobar. Però mai era complicat adquirir líquid a bon preu amb prous garanties o si es venia d’un país de solidesa financera. Es a dir, que no ens havia d’afectar com ho ha fet.
Per explicar tot el que ha passat hem de fer historia, i sempre, com no, de ma del BSCH.
El mes de Novembre de 2004 , BSCH compra Abbey Bank, es la primera compra d’un banc britànic per una entitat espanyola. Això senta molt malament i es comença a atacar, des de la premsa britànica, al sistema financer espanyol. Al ser un moment d’alegria econòmica mundial, no es dona credibilitat a aquestes noticies i s’apaguen igual que es van endegar.
A l’Abril de 2008, BSCH compra la divisió de crèdits al consum de Royal Bank of Scotland i, durant el mes de setembre, compra Bradford & Bingley, i, com no, la premsa britànica torna a atacar al sistema financer espanyol, indicant que es un sistema agafat amb pinces ( no era ni es cert ) i que es preparava un nou crack a Espanya.
De forma automàtica les entitats financeres es troben amb les aixetes internacionals completament tancades. No hi ha líquid per les entitats espanyoles.
Al no haver líquid, no poden seguir mantenint la línea de crèdits, així que queden afectades empreses i particulars. Al quedar afectades empreses i particulars, s’incrementa l’atur i la inseguretat en els llocs de treball, baixa el consum. Es a dir, ens genera la crisi que tenim.
Es cert que la nostra població estava més endeutada del que devia, es cert que la valoració dels immobles era per sobre del normal però una cosa es tancar una aixeta poc a poc i una altra ben diferent es fer-ho de cop com ens ha passat.
Suposo que recordareu, fa menys d’un any, que en Zapatero, de sobte i semblava no venir a cuento, va fer unes declaracions on deia que el sistema financer espanyol era el millor del mon, oi?. Doncs ho va fer massa tard. Si hagués reaccionat a temps no hagués passat tot això i aquesta es la gran cantada.
Haguéssim entrat a la crisi si el govern de Zapatero hagués reaccionat quan tocava? Jo crec que sí, però mai amb la virulència amb la que ens ha afectat.
Segurament hauríem tingut una lleu baixada i ara ja n’estaríem sortint ja que hem de tenir en compte que la situació de les entitats financeres franceses i alemanyes era molt pitjor que les d’aquí, però es clar, allà si ho han fet bé.
Aquest es un exemple de que la classe política no reconeix els seus errors i els amaga i hem de lluitar en contra de tot això i, per sort, a Catalunya tenim aquesta opció.

dilluns, 26 d’abril de 2010

Tantes coses que no funcionen... I tampoc la Democràcia



Aquests dies veiem noticies que parlen sobre el TC, Tribunal Constitucional , i l’Estatut del nostre país.
Podem estar més o menys d’acord ( segons el meu parer es un estatut pobre però hem de lluitar per ell ) amb l’estatut que vam recolzar tots els catalans i catalanes mitjançant Referèndum per una amplia majoria.
Podem parlar de que el TC hauria d’haver estat renovat i que, en teoria, ja no tindria potestat per opinar sobre l’Estatut de Catalunya ( En aquest punt, per sort, tots els partits a excepció del PP i Ciutadans hi estan d’acord ).
Però hi ha un fet encara més greu que es la manca de democràcia en tot aquest moviment.
Per poder explicar aquesta afirmació haurem de saber què és la Democràcia. Doncs la Democràcia és una forma de govern, d’organització d’estat, a on les decisions col·lectives son adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta. Es a dir, que el poble es realment qui mana o dictamina el que s’ha de fer.
I què és el Tribunal Constitucional? És l’organisme interpretador de la “ Constitución Española” que no és més que les regles del joc per poder gaudir d’una plena democràcia.
La meva pregunta és clara: Si realment vivim en un estat democràtic i el nostre poble, mitjançant Referèndum ha dictaminat una línea a seguir, Perquè es posa en entredit la voluntat del poble?. Això, amics i amigues, no és democràcia, es imposició.
Si la “Constitución Española”, igual que la legislació espanyola, no permet que hi hagi una lliure democràcia s’ha de modificar perque alguna cosa no funciona si realment l’objectiu és que hem de viure en un estat democràtic.
Però, tot això interessa?. Es clar que per al PP no interessa en absolut ja que va ser el partit que va utilitzar els organismes legals pertinents per tal de frenar l’estatut. Però no ens enganyem, mentre el PP ha anat de cara en la seva posició, el PSOE no ha fet el mateix. S’han presentat dos recursos, un ja el coneixem i esperàvem, però l’altre ve de dins del PSOE, concretament de mans del “Defensor del pueblo”, el Sr. Enrique Múgica del PSOE ( Ja m’explicaran a mi quin defensor del poble es aquest senyor i el seu partit, quan van en contra de la voluntat de tot un poble), qui va interposar un recurs sobre l’Estatut ja que interpreta que és anticonstitucional.
És evident que ni a PP ni a PSOE interessa aquest Estatut, tot i que uns donen la cara i els altres ens venen discursos falsos mentre actuen per darrera.
Perquè no els interessa l’Estatut ?. Perque, tot i ser un Estatut agafat amb pinces, dona un pel més de llibertat econòmica a Catalunya ( en cap moment la que ens mereixem ), llibertat que, en un futur, pot tornar-se en contra dels seus interessos.
Quins son aquests interessos ?. Doncs molt clars. No sé si heu tingut l’oportunitat de viatjar fa 20 anys i ara per la resta d’Espanya i parlar amb la gent de diferents contrades. Jo sí, per sort, ho vaig fer i ho faig.
Què em trobava fa 20 anys? Doncs que tothom ens tenia enveja, sana o no, però la sentien, veien com Catalunya tenia les millors infraestructures, tenia les millors industries, era el lloc on havien diners.
Què em trobo ara? Doncs que la resta d’Espanya, està al mateix nivell que nosaltres en infraestructures, tenen més industries i, tot i que aquí es on es fan els diners, aquests van a parar a la resta en forma de subsidis i obres.
Perquè ha passat això ? Doncs perque abans hi havia un govern a la Generalitat que vetllava pels interessos del nostre país. Evidentment, interessa al PP i al PSOE seguir tractant a Catalunya com la vaca per a munyir. Crec que tots tenim clar que, cada cop, la diferència entre el que aporta Catalunya a la resta de l'estat amb el que reb es cada cop més gran.
Em fa gracia quan sento al Sr. Montilla dir que s’ha de renovar el Tribunal Constitucional i que, davant de la resposta negativa d’en Zapatero ( no hem d’oblidar que es el seu cap ), baixa el cap. Es clar que no governem els catalans a Catalunya, ho fan des de Madrid i a això han ajudat IC-ICV i ERC.
En primer lloc ens cal un govern de la Generalitat que miri pels interessos de Catalunya i no quedi supeditat a Madrid .
Per altra banda, crec vital i important que el PSC, si realment existeix com a tal, comenci a treballar en la línea que predica i no en la dels seus fets, es a dir, que es desmarqui del PSOE a Madrid i treballi per Catalunya i pels Catalans.
Fins que això no sigui una realitat, per a mi, el PSC realment es la cara de la "moto" que ens vol vendre el PSOE als catalans, mentre, per darrera, seguirà fustigant les nostres llibertats i els nostres drets com a país.

dilluns, 19 d’abril de 2010

D'aquí a 20 anys però amb integració

Dies enrere, un amic m’explicava un acudit :

Un senyor del Marroc arriba a Catalunya amb la seva família, se li don un pis, una paga i col·legi pels nens. Com no tenia feina surt al carrer amb l’objectiu d’agrair als catalans aquests ajuts.
Es troba a un senyor i li diu: Senyor Català li vull agrair tot el que han fet per la meva família.
El senyor li contesta que es Senegalès.
Segueix buscant i se’n troba un altre: Senyor Català li vull agrair tot el que han fet per la meva família.
El senyor li contesta que es xines.
Segueix buscant i se’n troba un altre: Senyor Català li vull agrair tot el que han fet per la meva família.
El senyor li contesta que es Equatorià.
Doncs on son els catalans? – va contestar el marroquí.
Suposo que treballant per tal de mantenir-nos a tots nosaltres – va contestar l’equatorià.
Els acudits, normalment, son reflexes de la realitat del nostre país, amb més o menys fortuna i més o menys exagerats.

Hem de reconèixer que hem viscut molts anys de bonança econòmica que permetien absorbir més persones al mercat de treball, cosa que va generar una demanda de personal de l’estranger.
Aquesta demanda, també va fer que, aquella persona de països no comunitaris que veia com el veí emigrava cap al nostre país també fes les maletes davant la passivitat de l’administració. En aquella època governava el PP a Espanya.
Aquell era el moment de regular l’entrada dels immigrants, però lluny de fer això, en entrar en Zapatero, es va utilitzar la política de “papeles para todos” que va suposar un anunci amb altaveu per accelerar l’entrada de la immigració. Greu errada al meu entendre ja que en van venir molts més.
Què s’havia de fer? Segons el meu parer, si no hi ha prou ma d’obra, s’ha de buscar a l’estranger, però sempre regulada. Si s’ha de fer venir una persona perque no hi ha fórmules per ocupar llocs de treball amb la gent del nostre país, s’ha de limitar la seva estada depenent de si té contracte laboral en vigor o no i fer una reserva dels seus ingressos per quan aquest contracte acabi o hi hagi atur, pugui tornar al seu país. D’aquesta manera la immigració quedaria controlada.
Quina situació tenim ara?. Doncs molts immigrants aturats, altres que ocupen llocs de treball que molts catalans voldrien i d’altres sense papers que malviuen tot i que alguns treballen en negre afectant negativament a la nostra economia.
Els immigrants que tenen papers, ens pot agradar més o menys, ja tenen uns drets adquirits que no es poden eliminar i els hem de contar com un català més, amb els mateixos drets, ni més ni menys. De fet, crec que l’administració hauria de promoure la seva integració, cursets de català i espanyol per a mi son obligatoris per exemple, ja que, molts d’ells no s’han integrat. No parlo de que això es faci amb diner públic ja que, l’obligació de tot emigrant es adaptar-se al país on va a residir, però s’ho ha de costejar ell, i us ho dic per experiència pròpia. Les accions de l’Angel Colom en aquesta línea, tot i ser a l’oposició, em semblen més que correctes. Les parelles lingüístiques, que son voluntaris que ajuden a la integració de l’immigrant i al seu coneixement de la llengua i cultura catalanes, avui en dia es un fet. Per aquest any, el PSOE ha baixat la partida per a la integració del col·lectiu de 200 a 70 milions d’euros, fent evident que no saben de què va la cosa ni ho volen saber ( més costs pels Ajuntaments ).
Els que no tenen papers, evidentment, ara no tenen lloc al país, tal i com bé dir en Duran i Lleida. Les administracions no poden permetre l’elevat cost de manteniment que suposen i més quan hi ha tant d’atur. El problema es que aquest manteniment va a càrrec dels Ajuntaments i, tant Generalitat com govern central, no volen veure ni patir aquesta pèrdua constant de diners de les administracions locals.
Si calculem el que paguen els Ajuntaments en aquest concepte, no hi haurien prous calers per a fletar avions complerts cap a les diferents destinacions? Evidentment que sí i deixaríem de tenir aquest cost. Òbviament, se’ls ha de mantenir fins llavors.
Per altra banda s’ha de limitar els diners que els immigrants envien als seus països ja que es diner que deixa de circular al nostre ( molt important per a la nostra economia ) i, el que envien, se li hauria d’aplicar algun impost. No em sembla raonable que es treguin diners del nostre país mentre tenim aturats i pensionistes que reben quantitats insuficients per a viure.
Potser algú em pot indicar que es una postura xenòfoba però considero que no ho es, tot al contrari. Aquesta gent malviu, segurament viu pitjor que si fos al seu país d’origen on els costos per a viure son més baixos que aquí ( hem de recordar que molts, en el darrer any, han vingut enganyats per les màfies de la immigració ). Amb aquesta fórmula, les empreses que contracten en negre a aquests immigrants ( que haurien de ser fortament sancionades i per sort no en son masses ) haurien de contractar gent aturada ja que no tindrien gent indocumentada per contractar.
Potser algun polític del tripartit em dirà que a Convergència s’utilitza la immigració amb finalitats electorals, doncs bé, ho tenen molt fàcil: Si hi donen una solució ja no es podrà utilitzar com a eina electoral, hi ha temps fins el Novembre i han tingut 4 anys ( si nomes contem aquesta legislatura). El seu discurs es el propi d’aquell que no sap on amagar el cap i no aporta solucions. I no em val el fet de dir que s’ha de mantenir a tot el que arriba ja que, amb la política social que es porta ara, resulta que els nacionals som els més perjudicats ja que, lògicament, no hi ha prous calers. Si es vol seguir parlant d’esquerres i dretes, concepte que em sembla inventat exclusivament per a captar vots, volen indicar que els d’esquerres son els que fan més política social ( completament falç si veiem les polítiques dels que utilitzen els termes dretes i esquerres ), que la facin però, sobretot, per a la gent d’aquí .
Potser algú que sigui seguidor d’en Felipe Gonzalez em pot dir el mateix que va dir ell temps enrere respecte al tema de Vic “ Dentro de 20 años necesitaremos 20 millones de inmigrantes”. Doncs senyor Gonzalez, em sembla bé, però mentre què fem? Els mantenim mentre les famílies catalanes pateixen?. Per a mi la resposta es senzilla: Doncs que vinguin dintre de 20 anys, oi?. De ben segur els rebrem amb els braços oberts si es que realment hi ha aquesta necessitat i sempre i quan s’integrin al nostre país.

diumenge, 11 d’abril de 2010

L'atur

Una de les principals conseqüències d’una crisi econòmica es l’atur i, de fet, un gran mal de cap pels polítics, tant de la Generalitat com de l’estat espanyol.

Al meu parer, no hi ha mides socials correctes mentre hi hagin aturats.

L’aturat hauria de tenir transport públic gratuït, hauria d’estar exempta del pagament de rebuts de llar d’infants i col·legi, així com dels llibres de text. Per altra banda, s’hauria de crear una llei segons la qual, si una persona que té hipoteca es queda sense feina, automàticament aquella hipoteca hauria de passar en període de carència ( tan sols pagar interessos ) i per un màxim del 10% de la prestació que abonaria l’estat descomptant l’import del subsidi. La resta l’hauria de pagar amb interessos una vegada recuperada la feina però sempre limitant el màxim de cuota i resta a pagar en un 40% del sou. Així mateix s’hauria de fer amb rebuts d’aigua ( de dependència municipal ), llum i gas.

Molt important es la formació de l’aturat. No em valen els cursos que es donen actualment ja que, un curs de català, informàtica o anglès, son del tot insuficients per aconseguir una feina. S’han de realitzar cursets que realment tinguin un valor afegit, Carretoners, manipuladors d’aliments, tècnics en riscos laborals, titulacions per a transportistes, per a constructors, etc. Sempre pensant en les demandes a curt i mitjà plaç que tinguin les empreses.

Tot això està molt bé, però un aturat el que vol es feina, i per això cal prendre mides que no es prenen actualment.

Sabem que les empreses no tenen finançament i, per sort, a la fi, el govern central a fet cas a la proposta de CiU de donar crèdits avalats per l’estat a les empreses, encara que em donen por les paraules de la De la Vega indicant que, “ ajustats a cada cas”. Ja veurem què vol dir.

Aquesta mida es correcte, però en falten més, una d’elles podria ser el fomentar la contractació indefinida de treballadors aturats . Com fer-ho?. Totes les empreses que no acomiadin a ningú en un plaç de 2 anys, podran contractar aturats de forma indefinida sense pagar el seu cost social ( el 36,8% del salari brut del treballador ). Aquesta mida incentivaria la contractació, facilitaria la competitivitat de les empreses al tenir costos més reduïts i donarien feina estable.
Podria fer un llibre sobre les mides a prendre però hi ha quelcom més que em preocupa. Ni PSOE al govern central, ni el tripartit han actuat coherentment, no necessitarien un càstigs aquests polítics? La resposta de tots vosaltres, segurament, serà que sí, que a les urnes se’ls castigarà. Per a mi poc càstig.

Si vivim en una època de crisi significa que els polítics no han fet bé la seva feina, es queden a l’atur? No. Reben menys ingressos? No. Crec que hauria d’haver una aposta seriosa. Si hi ha més d’un 5% d’atur, els polítics haurien de tenir una retenció, en els seus sous i dietes ( sobre tot dietes, i més si recordem que la Sra. Montilla, entre els dos conceptes cobra 13600 € nets al mes corresponents a 14 càrrecs públics), del mateix percentatge d’atur existent i destinar aquests diners a ajuts pels aturats. Això es una aposta valenta, una aposta segura. De ben segur el polític treballaria per a que no hi hagués atur, oi?. Però...Qui ho farà?

Per a mi tan sols hi ha una formació política preparada per a fer aquesta aposta i aquesta es CiU. Ja va dir l'Artur Mas que, en Crisi, ell no cobraria pas tant com el Sr. Montilla. Per què serà?

dimarts, 6 d’abril de 2010

Els polítics que requereix el país.


Si anem pel carrer i preguntem a la gent, de ben segur obtenim opinions negatives vers als polítics, siguin d’un partit o d’un altre i un es fa la pregunta... Perquè passa això?
Tal i com bé deia l’Artur Mas, cal professionals, veritables gestors i no tan sols gent que parli sense dir res. Suposo que tots heu rebut emails del nivell de formació d’en Montilla, o d’en Corbacho, o de l’Hereu, o dels idiomes que domina en Zapatero... Y un es fa la pregunta... Realment, gent amb tant baixa formació pot gestionar un país? Perque igual que ho fan ells ho podria fer qualsevol persona del carrer. Fan bona la dita que “ un polític es dedica a la política perque a l’empresa privada ningú no el voldria “. I desgraciadament es així.
Si els caps no tenen formació... Realment els càrrecs polítics ( que van a dit ) que hi ha a sota la tindran ?. Doncs es difícil, realment difícil ( sobre tot quan son germans, amics, fills o filles, etc ).
Recordo que, fa un any, en unes jornades al Baix Montseny, un professor ens deia “ Els polítics esteu equivocats, no sou vosaltres qui maneu, realment son els tècnics ( referint-se als tècnics municipals )”. En aquesta frase i vaig trobar dues errades i, de ben segur, un gran encert. La primera errada es que un polític si vol manar, més val que no es dediqui a la política, un polític ha d’estar a la disposició dels ciutadans, en cas contrari no té sentit el seu càrrec. L’altra errada es que els que manen son els tècnics, cosa que va demostrar indicant que si un tècnic deia un “no” o un “sí”, el polític mai podria anar en sentit contrari, cosa que no hauria de ser així ja que el polític hauria de tenir la suficient formació per a saber si la opinió del tècnic es correcte o no ja que, com tot esser humà, es pot equivocar.
El gran encert, bé també pel darrer apunt. Ja he dit que el polític hauria de tenir la suficient formació per a saber si la opinió es correcte o no, i es cert, hauria de tenir-la però... La tenen?
Doncs penso que en el 90% dels casos no la tenen, i parlo tant a nivell municipal , Consells Comarcals, Diputacions i Generalitat.
Els partits polítics fan les llistes amb un objectiu de gestió o tan sols de captar vots?. La resposta es prou evident, l’objectiu es la captació de vots el qual es erroni i genera el desencís dels ciutadans ja que els tècnics son la màquina a fer funcionar però el polític l’ha de saber dirigir .
Per a mi es evident que el polític que no està format i no sap dirigir la màquina per treballar buscant el benestar del nostre poble tan sols es polític per tres motius: Reconeixement social, sou i seient.
Per aquest motiu, he d’aplaudir el gest de l’Artur Mas en el seu compromis de tenir gent formada al voltant, gent per treballar de valent per a Catalunya, fet que m’agradaria veure en altres formacions polítiques ja que hi guanyaríem tots, guanyaria el nostre país, Catalunya.

dilluns, 29 de març de 2010

Els 4 elements dels Grecs antics i el Conseller Baltasar


Des de fa ja unes legislatures, està prevista la canalització d’aigua de la dessaladora de la Tordera fins a Cardedeu. Aquesta canalització, hauria de dotar d’aigua a tota la població del Baix Montseny Gironí i Barceloní però la realitat es ben diferent.

En arribar a l’equip de govern a Vallgorguina, ara ja fa gairebé 3 anys, ens vam trobar a sobre de la taula un projecte de l’ACA-ATLL , amb un cost de 900.000 € i una subvenció del 10% per part de l’ACA, per tal de portar l’aigua al poble de Vallgorguina i a la urbanització Can Puigdemir, que actualment treuen l’aigua de pous i van patir cruament el període de sequera de fa dos anys.

Vam anar a parlar amb el director de l’ACA i vam aconseguir que, aquesta subvenció, fos del 50% però lluny d’estar conformes ho vam parlar amb la resta de municipis del Baix Montseny que, en la seva majoria es trobaven en la mateixa situació.

Es va proposar una reunió amb el conseller Baltasar el mes de Juliol de l’any passat i es va al•legar que paguem un cànon de l’aigua per tal de tenir garantit el cabdal de l’aigua, fet que suposaria que, cap Ajuntament hauria de fer front a aquesta important despesa.

La resposta del senyor Baltasar va ser breu i directe: “ Aquest import no el pagarà pas l’Ajuntament, el pagaran els veïns. La Concesionaria s’ha de fer càrrec de l’import i ho ha de repercutir als veïns “ .

En comentar que el preu que es paga es molt elevat i la repercussió encara seria més elevada, la resposta va ser igual de contundent, “Els catalans paguen l’aigua molt barata”.

Lògicament aquest comentari va provocar la protesta immediata dels alcaldes presents i li vaig indicar “ Vol dir que, per exemple a Vallgorguina, hem de repercutir 450.000 € a 1200 famílies? Perque aquest fet es repeteix a la majoria de municipis del Baix Montseny”.

El sr. Baltasar va fer cara d’ignorar la situació i ens va indicar que desconeixia que s’hagués de repercutir en tant poca gent i es va comprometre a revisar, població per població, aquests imports.

Òbviament, encara estem esperant aquest moviment i no tenim informació al respecte.
Dies enrere vam tenir aquesta gran nevada que, el govern de la Generalitat va anomenar fet extraordinari com a fórmula per a justificar la seva inoperància, desconeixement i manca de previsió i comunicació. Però això sí, s’iniciaria una línea d’ajuts per als boscos malmesos.

Aquesta línea ha arribat i, a Vallgorguina, no podem accedir als ajuts per talls de llum ja que enlloc de 24 hores sense llum en vam estar tan sols 22. Però sí podem accedir a les línees per a neteja de boscos i, de fet, ja tenim l’import i tot. 1000 € per a netejar els boscos. Si tenim en compte que el 95% del territori son boscos potser podrem treure uns quants arbres caiguts.

Primer ens van, amb bones paraules, parar el cop de l’AIGUA, ara el de la neu, amb una mica d’AIRE i la massa combustible dels nostres boscos, de ben segur, a l’estiu, arribarà el FOC i si això arriba els nostres municipis seran sota TERRA.

Es ben coneguda, per a tothom que hi ha tingut contacte, la manca de preparació i coneixements del Conseller Baltasar, però no m’esperava aquest coneixement de la Grècia Antiga, sobre tot per a fer mal al pulmó del nostre país, el Baix Montseny.

dijous, 25 de març de 2010

El transport públic a Catalunya

Som al segle XXI i sembla mentida, sobre tot, quan veiem com es gestiona el transport públic al nostre país i el servei que tenim tots els catalans. Penso que s’han de prendre mides però de forma professional.
Hem vist grans titulars sobre el traspàs de Rodalies-Renfe on ens venien que la Generalitat havia aconseguit quelcom impossible però la realitat es bastant diferent ja que el traspàs ha estat del tot manipulat i segueix amb una elevada dependència del Govern central. Per fer-nos una idea, si un expert en transport mira de canviar serveis, horaris i freqüències, de manera que podem tenir un bon servei, ens trobem que la Generalitat, a part d’haver d’invertir molts diners queda totalment supeditada al govern central per la utilització de les vies. Es a dir, aquest traspàs es, realment, cara a la galeria, això sí, assumint més costos que els que hi havia fins ara.

Per altra banda està el transport mitjançant bus. La Generalitat ha intentat continuar la política que havia iniciat CiU amb el PTV ( Pla de Transport de Viatgers ) però no ha afegit res, tan sols ha gestionat un pla ja existent i sense les millores que haurien d’haver aparegut en aquests 12 anys de governs socialista i tripartit.

Aquesta millora la podeu veure en el pla de transport públic del Baix Montseny que vaig proposar jo mateix, amb el recolzament de la direcció de Convergència i de tots els Ajuntaments del Baix Montseny, òbviament, de diferent signe polític però que hi van estar d’acord. Aquesta millora, al ser una proposta convergent ha quedat amagada no s'ha publicitat ni s'ha aplicat ( No es una ventatja per a tots ). Perquè?

Doncs perque en el primer mes de funcionament ja tenia un 257% d’utilització per sobre del esperat per part de la Generalitat. Perque el cost del nou sistema es de 1,2 milions d’euros menor al sistema que aplica la Generalitat. Perque tots els municipis del Baix Montseny i les seves urbanitzacions estan interconectats. I, sobre tot, perque era una proposta Convergent.

Tot això es possible de fer a tot el nostre país, tan sols fa falta que veritables professionals gestionin els Transports de la Generalitat a nivell de direcció i donar formació als funcionaris que hi treballen, els quals son bons treballadors però els hi manca formació en transport ( tan sols una persona coneix com funciona el sistema de tacògrafs a dia d’avui).

Tan sols falta que CiU torni a gestionar els transports per tal de que, en un breu espai de temps, tinguem un servei coherent al segle XXI, el servei que mereix el nostre país.

dimecres, 24 de març de 2010

La desafecció política

Aquesta carta es més llarga que les demés i, tal i com he garantit a un bon amic que, de ben segur, riurà al llegir aquestes línees, també us garanteixo que les properes seran menys llargues i espero els vostres comentaris al bloq i no per email ja que, per ara, he rebut més de 150 emails vostres.

Es ben sabut per tothom que, cada cop que hi ha eleccions, s’incrementa el número de persones que no voten. Anem a examinar el perquè no es vota.

Cada cop hi ha més casos de corrupció, polítics o alts càrrecs que, en lloc de treballar pel poble que es pel que estan, miren per la seva butxaca i cometen il·legalitats. Aquest fet té un caire positiu dins de lo dolent i es que, cada cop, es detecten aquests casos amb més rapidesa. Però no es suficient, casos com Pretoria i Millet ens ho deixen clar, així com descobrir que la dona del President Montilla cobra un sou i 13 dietes mensuals que, per a mi, també son sous.

Per altra banda hi ha l’etern discurs preelectoral en que molts polítics prometen allò que no compliran o compren els vots. Un exemple clar el tenim quan el PSOE es va comprometre a tornar 400 € a tots els espanyols i desprès els va tornar a recuperar, voler donar solució a les caigudes de la llum mitjançant una MAT que no s’ha realitzat ni projectat mai, un estatut de Catalunya que ens hauria de salvar econòmicament de tots els problemes i que, avui sabem que haurem “d’estalviar” 2.000 milions d’euros a descomptar del poc que s’ha aconseguit i un llarg etcètera.

Després trobem aquella gent que va anar a votar al seu partit i va veure com un partit guanyava les eleccions però qui governaria seria la unió de tres partits amb els efectes que tots veiem cada dia.

Un dels fets que més crida l’atenció es la formació dels polítics. Pel carrer corre el remor que un polític es dedica a la política perque cap empresa privada el voldria per manca de formació. Veiem ministres i Presidents sense idiomes i amb una formació que, en molts casos no supera l’EGB.

Què s’hi pot fer? Doncs moltes coses, per a començar els partits han de patir una gran reconversió i un canvi de mentalitat. S’ha d’estar al servei del poble no manar al poble. Han de ser polítics amb formació, realment professionals i, tot i això, prendre mides de control per a que a cap d’ells se li acudeixi “ficar la ma a la caixa”.

Des de fa ben poc soc afiliat a Convergència Democràtica de Catalunya i sempre havia pensat no afiliar-me a cap partit tot i que sempre m’ha agradat treballar pel poble i ser regidor per CiU a Vallgorguina. La raó d’afiliar-me, si ets una persona desenganyada amb els polítics, la veuràs molt clarament.

En primer lloc, quan Convergència va contactar amb mi ningú no em va demanar que m’afilies, volien gent que treballes pel poble i aportes coneixements.

En segon lloc vaig tenir la oportunitat de contactar amb en Felip Puig i en Josep Rull a una reunió degut a que vaig fer unes propostes per l’Aeroport. Em va sorprendre la convocatòria ja que no esperava que, dirigents d’un gran partit, m’escoltessin i prenguessin nota dels meus coneixements sobre el transport. Però molt més em va sorprendre quan en Puig em va dir: “ En què podem ajudar al poble de Vallgorguina des de Convergència?”. Els vaig explicar el projecte de transport públic del Baix Montseny, un projecte que unia als pobles independentment del signe polític de cada Ajuntament i que donaria servei a tots els nostres vilatans. Sabeu què van fer? Em van donar tots els mitjans que necessitava amb una condició, no fer públic l’ajut de Convergència ja que podia perillar l’aprovació del projecte. Es a dir, no penjar la medalla a Convergència tans sols buscar el benefici pel poble i avui em veig amb l'obligació moral de fer-ho públic.

En tercer lloc la política que segueix convergència es de captar veritables professionals, un exemple es la incorporació d’en Ramon Tremosa com a cap de llista per les europees, unes eleccions per a les que ningú hi aposta fort però per a Convergència es una oportunitat única per tal de transformar Catalunya en el principal centre logístic d’Europa gràcies als nostres ports, el qual ens generaria molts llocs de treball, millora d’infraestructures i canvi de model econòmic del país, així como una regularitat i estabilitat del mateix.

En quart lloc la facilitat per accedir a la direcció del partit, molts empresaris, treballadors, aturats, demanen tenir sentades amb directius de Convergència i per a tothom sempre hi ha un sí.

Crec que el model que presenta Convergència es, precisament, el canvi que es precisa, junt amb les mides internes i que s’aplicaran per tal d’evitar l’acció d’aquells corruptes que apareixen a tots els partits. Tot això junt amb una correcta gestió i propostes que necessita Catalunya.

Per aquest motiu, a tots els desenganyats, us demano, doneu un vot de confiança a Convergència, intenteu parlar amb els dirigents ( jo us puc posar en contacte amb ells ) perque sempre hi ha un sí per a servir als catalans i a fer gran el nostre país, Catalunya.

dilluns, 22 de març de 2010

Cartes d'un català - primera carta

Aquest es el començament d’unes cartes on us vull mostrar els meus pensaments com a català que estima al seu país.

La situació actual es completament descontrolada, índex elevat d’atur, crisi econòmica galopant, increment de la delinqüència, casos de corrupció, desafecció política i un llarg etcètera de fets que dia a dia ens fan veure que, potser, el model actual s’ha esgotat.

Tot això dona molt a pensar i, cada setmana, us faré cinc cèntims del que volta pel meu cap, pensament d’actualitat perque han aparegut per televisió o casos que, tot i ser d’actualitat, venen del passat.

Avui parlaré de la situació de Catalunya i de la meva impressió al respecte.

Des de 1990 fins 1995 vaig viure a Tenerife, lluny de la meva estimada terra. Amb tan sols 20 anys vaig fer les maletes i vaig anar a treballar i estudiar a les illes Canàries.

Aquest va ser el meu primer contacte amb gent no catalana, primer contacte diari, no tan sols de viatges que ja havia fet per a jugar partits de waterpolo.

Què em vaig trobar? Un poble, el canari, que es sentia abandonat per l’estat espanyol, de fet tot aquell que venia “ de España” era anomenat “godo”, gent que es sentia per sobre dels canaris, gent que els considerava gent aplata nada, sense capacitat d’estimulació ni producció.

Un català, allà, era tractat també com a “godo”, si ve vaig mirar d’adaptar-me al màxim per tal d’entendre com pensava aquella gent. Vaig veure que, els pocs que havien viatjat, la gent més culturitzada, coneixien Catalunya i sentien enveja sana. “ Es increïble la capacidad de trabajo que teneis los catalanes, gente que ha creado un comercio y una industria fuera de lo normal. Habeis creado unas infraestructuras únicas en España, a pesar de ser de pago. Sois un pueblo sin igual “ em deia un amic canari en una conversa junt amb un noi de Sevilla.

Anys després, amb l’aparició de les televisions privades, es va crear Antena 3 Tenerife, canal que tothom veia allà ja que feia menció especial a la illa. Van ser anys en que el President Pujol defenia la utilització del català i l’anomenaven feixista per aquest fet. Recordo moltes converses ja que jo era “ El catalán “ a aquelles terres “ Porqué obligais a hablar en Catalán?” , “ Los catalanes sois unos fascistas”, “ Qué os habeis creido los catalanes?” entre altres preguntes retòriques de qui no entén ni coneix el que passa. Però un professor de La Laguna em va indicar “ Estamos viendo como los medios de comunicación pueden enfrentar a los pueblos tan sólo porque no piensan como ellos i porque han tenido el coraje y la capacidad de lucha suficiente para trabajar y marcar hechos diferenciales. Los medios de manipulación cada vez están más controlados y los políticos lo ven. Esta será su herramienta y su excusa “.

He de dir que la primera vegada que vaig venir de vacances a Barcelona, després d’aquelles noticies, vaig venir amb por. Què passava realment a Catalunya?. Res, no passava res de res, tot allò havien estat noticies falsejades amb tota la mala intenció del mon. Vaig aprendre que, realment, la resta d’Espanya no era culpable d’odiar als catalans, els veritables culpables eren els mitjans de comunicació manipulats per forces polítiques sense escrúpols.

Fa menys d’un any, vam coincidir, a Barcelona, el noi canari, el de Sevilla i jo mateix. Feia des del 95 que no ens veiem, tots mostràvem amb orgull un excés de kilos que no teníem quan vam perdre el contacte. Vam parlar, vam recordar i, per suposat, vam parlar de Catalunya.

“ Me encanta Barcelona, siempre me ha gustado y siempre la he visto más cosmopolita que el resto de ciudades de España” em deia el noi canari.

“ Pues no has visto Sevilla, tenemos AVE, tenemos autopistas nuevas y gratuitas, tenemos el PER y una incipiente industria que, en breve va a superar a la catalana” va replicar el noi de Sevilla.

A mi sempre m’ha agradat ser prudent i no ferir sensibilitats però en aquest cas no entenia com podia comparar Sevilla amb Barcelona i li ho vaig dir. Sabeu que em va contestar?.

“ Jordi, los catalanes aportais el 25% de los impuestos que recauda el estado español, cuanto de ese dinero vuelve en la actualidad a Cataluña?. Antes teniais a CiU governando, al President Pujol, a gente que hacía que el estado español invirtiera en Cataluña, pero ahora... Os habeis dejado engañar. Quien es el President de la Generalitat? Una persona dirigida desde Madrid a quien hacen callar la boca si la abre más de la cuenta . Tan sólo compara comunidades como Madrid , Comunidad Valenciana, Andalucia, todas ellas han crecido en todos los aspectos más que Cataluña, en todas ellas se ha invertido más que en Cataluña y todo ello con dinero de los catalanes. Eso nos dicen desde Madrid y nosotros, claro, ahora sí estamos contentos. Qué ha cambiado? Pues que antes gobernaban catalanes y ahora os gobiernan desde Madrid y os ordeñan para que seamos felices el resto de españoles. Tanto PSOE como PP os han convertido en nuestro banco particular”

De fet es una gran realitat. Des que no governa CiU a Catalunya, la resta de comunitats de l’estat Espanyol han guanyat en infraestructures ( autopistes sense peatges, es clar ), en mitjans i industria. Abans, per a ells, érem un poble de gent treballadora i emprenedora i ara veuen que no cal treballar, ja els mantenim.

No hi ha per pensar-hi?