dilluns, 29 de març del 2010

Els 4 elements dels Grecs antics i el Conseller Baltasar


Des de fa ja unes legislatures, està prevista la canalització d’aigua de la dessaladora de la Tordera fins a Cardedeu. Aquesta canalització, hauria de dotar d’aigua a tota la població del Baix Montseny Gironí i Barceloní però la realitat es ben diferent.

En arribar a l’equip de govern a Vallgorguina, ara ja fa gairebé 3 anys, ens vam trobar a sobre de la taula un projecte de l’ACA-ATLL , amb un cost de 900.000 € i una subvenció del 10% per part de l’ACA, per tal de portar l’aigua al poble de Vallgorguina i a la urbanització Can Puigdemir, que actualment treuen l’aigua de pous i van patir cruament el període de sequera de fa dos anys.

Vam anar a parlar amb el director de l’ACA i vam aconseguir que, aquesta subvenció, fos del 50% però lluny d’estar conformes ho vam parlar amb la resta de municipis del Baix Montseny que, en la seva majoria es trobaven en la mateixa situació.

Es va proposar una reunió amb el conseller Baltasar el mes de Juliol de l’any passat i es va al•legar que paguem un cànon de l’aigua per tal de tenir garantit el cabdal de l’aigua, fet que suposaria que, cap Ajuntament hauria de fer front a aquesta important despesa.

La resposta del senyor Baltasar va ser breu i directe: “ Aquest import no el pagarà pas l’Ajuntament, el pagaran els veïns. La Concesionaria s’ha de fer càrrec de l’import i ho ha de repercutir als veïns “ .

En comentar que el preu que es paga es molt elevat i la repercussió encara seria més elevada, la resposta va ser igual de contundent, “Els catalans paguen l’aigua molt barata”.

Lògicament aquest comentari va provocar la protesta immediata dels alcaldes presents i li vaig indicar “ Vol dir que, per exemple a Vallgorguina, hem de repercutir 450.000 € a 1200 famílies? Perque aquest fet es repeteix a la majoria de municipis del Baix Montseny”.

El sr. Baltasar va fer cara d’ignorar la situació i ens va indicar que desconeixia que s’hagués de repercutir en tant poca gent i es va comprometre a revisar, població per població, aquests imports.

Òbviament, encara estem esperant aquest moviment i no tenim informació al respecte.
Dies enrere vam tenir aquesta gran nevada que, el govern de la Generalitat va anomenar fet extraordinari com a fórmula per a justificar la seva inoperància, desconeixement i manca de previsió i comunicació. Però això sí, s’iniciaria una línea d’ajuts per als boscos malmesos.

Aquesta línea ha arribat i, a Vallgorguina, no podem accedir als ajuts per talls de llum ja que enlloc de 24 hores sense llum en vam estar tan sols 22. Però sí podem accedir a les línees per a neteja de boscos i, de fet, ja tenim l’import i tot. 1000 € per a netejar els boscos. Si tenim en compte que el 95% del territori son boscos potser podrem treure uns quants arbres caiguts.

Primer ens van, amb bones paraules, parar el cop de l’AIGUA, ara el de la neu, amb una mica d’AIRE i la massa combustible dels nostres boscos, de ben segur, a l’estiu, arribarà el FOC i si això arriba els nostres municipis seran sota TERRA.

Es ben coneguda, per a tothom que hi ha tingut contacte, la manca de preparació i coneixements del Conseller Baltasar, però no m’esperava aquest coneixement de la Grècia Antiga, sobre tot per a fer mal al pulmó del nostre país, el Baix Montseny.

dijous, 25 de març del 2010

El transport públic a Catalunya

Som al segle XXI i sembla mentida, sobre tot, quan veiem com es gestiona el transport públic al nostre país i el servei que tenim tots els catalans. Penso que s’han de prendre mides però de forma professional.
Hem vist grans titulars sobre el traspàs de Rodalies-Renfe on ens venien que la Generalitat havia aconseguit quelcom impossible però la realitat es bastant diferent ja que el traspàs ha estat del tot manipulat i segueix amb una elevada dependència del Govern central. Per fer-nos una idea, si un expert en transport mira de canviar serveis, horaris i freqüències, de manera que podem tenir un bon servei, ens trobem que la Generalitat, a part d’haver d’invertir molts diners queda totalment supeditada al govern central per la utilització de les vies. Es a dir, aquest traspàs es, realment, cara a la galeria, això sí, assumint més costos que els que hi havia fins ara.

Per altra banda està el transport mitjançant bus. La Generalitat ha intentat continuar la política que havia iniciat CiU amb el PTV ( Pla de Transport de Viatgers ) però no ha afegit res, tan sols ha gestionat un pla ja existent i sense les millores que haurien d’haver aparegut en aquests 12 anys de governs socialista i tripartit.

Aquesta millora la podeu veure en el pla de transport públic del Baix Montseny que vaig proposar jo mateix, amb el recolzament de la direcció de Convergència i de tots els Ajuntaments del Baix Montseny, òbviament, de diferent signe polític però que hi van estar d’acord. Aquesta millora, al ser una proposta convergent ha quedat amagada no s'ha publicitat ni s'ha aplicat ( No es una ventatja per a tots ). Perquè?

Doncs perque en el primer mes de funcionament ja tenia un 257% d’utilització per sobre del esperat per part de la Generalitat. Perque el cost del nou sistema es de 1,2 milions d’euros menor al sistema que aplica la Generalitat. Perque tots els municipis del Baix Montseny i les seves urbanitzacions estan interconectats. I, sobre tot, perque era una proposta Convergent.

Tot això es possible de fer a tot el nostre país, tan sols fa falta que veritables professionals gestionin els Transports de la Generalitat a nivell de direcció i donar formació als funcionaris que hi treballen, els quals son bons treballadors però els hi manca formació en transport ( tan sols una persona coneix com funciona el sistema de tacògrafs a dia d’avui).

Tan sols falta que CiU torni a gestionar els transports per tal de que, en un breu espai de temps, tinguem un servei coherent al segle XXI, el servei que mereix el nostre país.

dimecres, 24 de març del 2010

La desafecció política

Aquesta carta es més llarga que les demés i, tal i com he garantit a un bon amic que, de ben segur, riurà al llegir aquestes línees, també us garanteixo que les properes seran menys llargues i espero els vostres comentaris al bloq i no per email ja que, per ara, he rebut més de 150 emails vostres.

Es ben sabut per tothom que, cada cop que hi ha eleccions, s’incrementa el número de persones que no voten. Anem a examinar el perquè no es vota.

Cada cop hi ha més casos de corrupció, polítics o alts càrrecs que, en lloc de treballar pel poble que es pel que estan, miren per la seva butxaca i cometen il·legalitats. Aquest fet té un caire positiu dins de lo dolent i es que, cada cop, es detecten aquests casos amb més rapidesa. Però no es suficient, casos com Pretoria i Millet ens ho deixen clar, així com descobrir que la dona del President Montilla cobra un sou i 13 dietes mensuals que, per a mi, també son sous.

Per altra banda hi ha l’etern discurs preelectoral en que molts polítics prometen allò que no compliran o compren els vots. Un exemple clar el tenim quan el PSOE es va comprometre a tornar 400 € a tots els espanyols i desprès els va tornar a recuperar, voler donar solució a les caigudes de la llum mitjançant una MAT que no s’ha realitzat ni projectat mai, un estatut de Catalunya que ens hauria de salvar econòmicament de tots els problemes i que, avui sabem que haurem “d’estalviar” 2.000 milions d’euros a descomptar del poc que s’ha aconseguit i un llarg etcètera.

Després trobem aquella gent que va anar a votar al seu partit i va veure com un partit guanyava les eleccions però qui governaria seria la unió de tres partits amb els efectes que tots veiem cada dia.

Un dels fets que més crida l’atenció es la formació dels polítics. Pel carrer corre el remor que un polític es dedica a la política perque cap empresa privada el voldria per manca de formació. Veiem ministres i Presidents sense idiomes i amb una formació que, en molts casos no supera l’EGB.

Què s’hi pot fer? Doncs moltes coses, per a començar els partits han de patir una gran reconversió i un canvi de mentalitat. S’ha d’estar al servei del poble no manar al poble. Han de ser polítics amb formació, realment professionals i, tot i això, prendre mides de control per a que a cap d’ells se li acudeixi “ficar la ma a la caixa”.

Des de fa ben poc soc afiliat a Convergència Democràtica de Catalunya i sempre havia pensat no afiliar-me a cap partit tot i que sempre m’ha agradat treballar pel poble i ser regidor per CiU a Vallgorguina. La raó d’afiliar-me, si ets una persona desenganyada amb els polítics, la veuràs molt clarament.

En primer lloc, quan Convergència va contactar amb mi ningú no em va demanar que m’afilies, volien gent que treballes pel poble i aportes coneixements.

En segon lloc vaig tenir la oportunitat de contactar amb en Felip Puig i en Josep Rull a una reunió degut a que vaig fer unes propostes per l’Aeroport. Em va sorprendre la convocatòria ja que no esperava que, dirigents d’un gran partit, m’escoltessin i prenguessin nota dels meus coneixements sobre el transport. Però molt més em va sorprendre quan en Puig em va dir: “ En què podem ajudar al poble de Vallgorguina des de Convergència?”. Els vaig explicar el projecte de transport públic del Baix Montseny, un projecte que unia als pobles independentment del signe polític de cada Ajuntament i que donaria servei a tots els nostres vilatans. Sabeu què van fer? Em van donar tots els mitjans que necessitava amb una condició, no fer públic l’ajut de Convergència ja que podia perillar l’aprovació del projecte. Es a dir, no penjar la medalla a Convergència tans sols buscar el benefici pel poble i avui em veig amb l'obligació moral de fer-ho públic.

En tercer lloc la política que segueix convergència es de captar veritables professionals, un exemple es la incorporació d’en Ramon Tremosa com a cap de llista per les europees, unes eleccions per a les que ningú hi aposta fort però per a Convergència es una oportunitat única per tal de transformar Catalunya en el principal centre logístic d’Europa gràcies als nostres ports, el qual ens generaria molts llocs de treball, millora d’infraestructures i canvi de model econòmic del país, així como una regularitat i estabilitat del mateix.

En quart lloc la facilitat per accedir a la direcció del partit, molts empresaris, treballadors, aturats, demanen tenir sentades amb directius de Convergència i per a tothom sempre hi ha un sí.

Crec que el model que presenta Convergència es, precisament, el canvi que es precisa, junt amb les mides internes i que s’aplicaran per tal d’evitar l’acció d’aquells corruptes que apareixen a tots els partits. Tot això junt amb una correcta gestió i propostes que necessita Catalunya.

Per aquest motiu, a tots els desenganyats, us demano, doneu un vot de confiança a Convergència, intenteu parlar amb els dirigents ( jo us puc posar en contacte amb ells ) perque sempre hi ha un sí per a servir als catalans i a fer gran el nostre país, Catalunya.

dilluns, 22 de març del 2010

Cartes d'un català - primera carta

Aquest es el començament d’unes cartes on us vull mostrar els meus pensaments com a català que estima al seu país.

La situació actual es completament descontrolada, índex elevat d’atur, crisi econòmica galopant, increment de la delinqüència, casos de corrupció, desafecció política i un llarg etcètera de fets que dia a dia ens fan veure que, potser, el model actual s’ha esgotat.

Tot això dona molt a pensar i, cada setmana, us faré cinc cèntims del que volta pel meu cap, pensament d’actualitat perque han aparegut per televisió o casos que, tot i ser d’actualitat, venen del passat.

Avui parlaré de la situació de Catalunya i de la meva impressió al respecte.

Des de 1990 fins 1995 vaig viure a Tenerife, lluny de la meva estimada terra. Amb tan sols 20 anys vaig fer les maletes i vaig anar a treballar i estudiar a les illes Canàries.

Aquest va ser el meu primer contacte amb gent no catalana, primer contacte diari, no tan sols de viatges que ja havia fet per a jugar partits de waterpolo.

Què em vaig trobar? Un poble, el canari, que es sentia abandonat per l’estat espanyol, de fet tot aquell que venia “ de España” era anomenat “godo”, gent que es sentia per sobre dels canaris, gent que els considerava gent aplata nada, sense capacitat d’estimulació ni producció.

Un català, allà, era tractat també com a “godo”, si ve vaig mirar d’adaptar-me al màxim per tal d’entendre com pensava aquella gent. Vaig veure que, els pocs que havien viatjat, la gent més culturitzada, coneixien Catalunya i sentien enveja sana. “ Es increïble la capacidad de trabajo que teneis los catalanes, gente que ha creado un comercio y una industria fuera de lo normal. Habeis creado unas infraestructuras únicas en España, a pesar de ser de pago. Sois un pueblo sin igual “ em deia un amic canari en una conversa junt amb un noi de Sevilla.

Anys després, amb l’aparició de les televisions privades, es va crear Antena 3 Tenerife, canal que tothom veia allà ja que feia menció especial a la illa. Van ser anys en que el President Pujol defenia la utilització del català i l’anomenaven feixista per aquest fet. Recordo moltes converses ja que jo era “ El catalán “ a aquelles terres “ Porqué obligais a hablar en Catalán?” , “ Los catalanes sois unos fascistas”, “ Qué os habeis creido los catalanes?” entre altres preguntes retòriques de qui no entén ni coneix el que passa. Però un professor de La Laguna em va indicar “ Estamos viendo como los medios de comunicación pueden enfrentar a los pueblos tan sólo porque no piensan como ellos i porque han tenido el coraje y la capacidad de lucha suficiente para trabajar y marcar hechos diferenciales. Los medios de manipulación cada vez están más controlados y los políticos lo ven. Esta será su herramienta y su excusa “.

He de dir que la primera vegada que vaig venir de vacances a Barcelona, després d’aquelles noticies, vaig venir amb por. Què passava realment a Catalunya?. Res, no passava res de res, tot allò havien estat noticies falsejades amb tota la mala intenció del mon. Vaig aprendre que, realment, la resta d’Espanya no era culpable d’odiar als catalans, els veritables culpables eren els mitjans de comunicació manipulats per forces polítiques sense escrúpols.

Fa menys d’un any, vam coincidir, a Barcelona, el noi canari, el de Sevilla i jo mateix. Feia des del 95 que no ens veiem, tots mostràvem amb orgull un excés de kilos que no teníem quan vam perdre el contacte. Vam parlar, vam recordar i, per suposat, vam parlar de Catalunya.

“ Me encanta Barcelona, siempre me ha gustado y siempre la he visto más cosmopolita que el resto de ciudades de España” em deia el noi canari.

“ Pues no has visto Sevilla, tenemos AVE, tenemos autopistas nuevas y gratuitas, tenemos el PER y una incipiente industria que, en breve va a superar a la catalana” va replicar el noi de Sevilla.

A mi sempre m’ha agradat ser prudent i no ferir sensibilitats però en aquest cas no entenia com podia comparar Sevilla amb Barcelona i li ho vaig dir. Sabeu que em va contestar?.

“ Jordi, los catalanes aportais el 25% de los impuestos que recauda el estado español, cuanto de ese dinero vuelve en la actualidad a Cataluña?. Antes teniais a CiU governando, al President Pujol, a gente que hacía que el estado español invirtiera en Cataluña, pero ahora... Os habeis dejado engañar. Quien es el President de la Generalitat? Una persona dirigida desde Madrid a quien hacen callar la boca si la abre más de la cuenta . Tan sólo compara comunidades como Madrid , Comunidad Valenciana, Andalucia, todas ellas han crecido en todos los aspectos más que Cataluña, en todas ellas se ha invertido más que en Cataluña y todo ello con dinero de los catalanes. Eso nos dicen desde Madrid y nosotros, claro, ahora sí estamos contentos. Qué ha cambiado? Pues que antes gobernaban catalanes y ahora os gobiernan desde Madrid y os ordeñan para que seamos felices el resto de españoles. Tanto PSOE como PP os han convertido en nuestro banco particular”

De fet es una gran realitat. Des que no governa CiU a Catalunya, la resta de comunitats de l’estat Espanyol han guanyat en infraestructures ( autopistes sense peatges, es clar ), en mitjans i industria. Abans, per a ells, érem un poble de gent treballadora i emprenedora i ara veuen que no cal treballar, ja els mantenim.

No hi ha per pensar-hi?