ACAMPATS, MANIPULATS I ELS QUE HO MOUEN…

Crec que és moment de parlar d’aquestes tema que ocupa els diaris, televisions i xarxes socials de forma clara, directa i objectiva.

Crec que hi ha hagut una errada i és que no s’havia d’haver permès aquestes acampades des del primer dia. Si veiem què ha passat a França a on el primer dia es van dispersar als manifestants amb gasos , a canvi de sortir tan sols un dia als diaris, crec que la permissibilitat que s’ha tingut amb aquesta gent encara els ha donat més publicitat.

En primer lloc cap ordenança municipal permet l’ocupació de la via pública així que, aquests senyors, senyorets i senyoretes han començat vulnerant la llei.

En segon lloc no representen a la majoria. Tan sols hem de recordar que el seu missatge de “no voteu” no va tenir seguiment, fins i tot es va incrementar el percentatge de participació, que, en definitiva és la millor expressió democràtica que hom pot fer.

En tercer lloc i per experiència pròpia. No ha estat un moviment no espontani tal i com es pretén vendre, ha estat totalment instrumentat per un partit polític, que tinc clar quin és com veureu. Es una fórmula demagògica de preparar les properes eleccions generals, si no temps al temps.

En quart lloc, què guanyen amb les acampades? Si no hi ha cap partit al darrera i, diuen, no volen participar de cap partit, perquè no utilitzen les fórmules per arribar al Parlament?.

Son cuatre punts que es podrien ampliar molt i molt, desprès d’haver rebut un email amb propostes completament demagògiques que, en el supòsit de que algun tronat les apliqués ens enfonsaria definitivament.

Em sap greu. Em sap greu per la gent que ha estat manipulada i que realment ha cregut que aquesta era una fórmula de demanar canvis, canvis que, penso, s’han d’aplicar i de forma urgent però això ho deixo pel meu proper escrit. Però aquesta no és la fórmula, veurem com per les eleccions del 2012 un partit polític encapçalarà clarament aquest moviment.

Sembla que ara toqui. Sembla que ara toqui atacar precisament al Conseller Felip Puig per complir amb la seva obligació que era desallotjar als acampats. Potser el partit de l’anterior conseller no ha perdonat que en Felip Puig deixi, dia a dia en ridícul la tasca ( si es pot dir així ) del sr. Saura, tan sols aportant la seva professionalitat. El més fàcil és incomplir la llei, negar-se a incomplir-la i si la policia intervé, seguir sense fer cas, vulnerant de nou la legislació i provocar accions que no hauríem de tornar a veure mai més… Això és com l’ou i la gallina, és culpable el policia que dona cops amb la seva porra o ho és el senyor que incompleix la llei i intenta evitar que la policia els hi faci complir?. Es un bon debat i suposo que sabeu la meva opinió.

Per qüestions personals vaig estar a Murcia i vaig passar per la “plaza del Ayuntamiento”, lloc triat pels anomenats “indignats”. Anava cap a un gran centre comercial caminant i em vaig trobar amb aquell sidral i em van parlar per parlar amb mi. Era una noia, d’uns 20 anys i em parlava de la veritable democràcia i que no obeïen a cap partit, tot al contrari, i li vaig fer unes preguntes:

No és més democràtic constituir-vos com a partit i defensar, democràticament les vostres idees? . La resposta: no, perque no creiem en el model actual. ( La tenia estudiada).

No seguiu, de veritat a cap partit polític?. La resposta: a cap.

Heu estat vosaltres qui heu posat nassos de payaso als cartells electorals que he vist venint cap aquí? . La resposta: Efectivament, perque la gent vegi que realment hi ha un circ democràtic.

Doncs… Perquè els cartells de Izquierda Unida no tenien els nassos? – La resposta: …….. ( cara de circumstàncies, mirada a un costat i un altre fins que localitza a un noi de pinta Okupa a qui li transmet la pregunta ) Resposta del noi: Es que els de Izquierda Unida son “ camaradas “.

Però no dieu que no us controla cap partit? – Resposta del noi: Veig que no t’interessa la veritable democràcia. No cal que facis més preguntes ( un xic nerviós i aixecant la veu, demostrant un esperit completament dialogant i democràtic, potser l’havia enxampat).

La noia va quedar sobtada i dubto que hi sigues al dia següent…. Evidentment havia estat manipulada i se’n va adonar.

Tan sols tornar a Barcelona, un bon amic em diu que el fill d’un dels antics consellers del tripartit és un dels acampats a la Pl. Catalunya….. Segurament sabreu de qui parlo... Espero que , si llegeix aquestes línees, segueixi a la PL. Catalunya i no faci com abans, quan el seu pare li feia arribar un cotxe oficial el dia abans de la intervenció dels mossos... Sense paraules.

Es evident que s’han d’aplicar mesures per evitar la desafecció, incrementar el creure de nou en les institucions i els polítics, TOTS i TOTES, tenen el deure de fer-ho, sense manipulacions, sense demagògia i participant del patiment dels que pateixen fent tot el possible per a que sigui així. S’ha de fugir de la mentida, dels interessos personals i s’ha de lluitar, però democràticament, per això tenim eines per fer-ho, fem-les servir.

La llei d’Hont és la correcte per a països llatins?

Desprès d’un temps sense activitat al meu blog personal i vistes les informacions que m’arriben de Vallgorguina, tot i tenir greus problemes familiars, he decidit escriure unes paraules destinades a la reflexió.

A Vallgorguina es presenten a aquestes eleccions CiU, ERC, IC-ICV, IV ( realment és el PSC-PSOE), PP i PUCAT.

Segons el meu parer personal el resultat d’aquestes properes eleccions tindrà el repartiment dels 11 regidors del consistori seguint aquesta línea: CiU 5-7 regidors, ERC 2-3 regidors, IC-ICV 0-1 regidors, IV 2-3 regidors i PP i PUCAT 0 regidors. Evidentment son impressions personals segons el que parlo amb la gent del carrer i les trucades que rebo.

La Llei d’Hont és la que assigna el número de regidors en funció del número de vots vàlids realitzats. Aquesta llei fa que el primer regidor sigui barat, és a dir, que amb pocs vots es pugui aconseguir un regidor ( a Vallgorguina estaria al voltant dels 81 vots aquest primer regidor i sempre en funció dels vots de cada partit), el segon més car que el primer, el tercer més car que el segon i així progressivament.

Això ens porta a una situació que es podria donar perfectament a Vallgorguina. Imaginem que CiU obté 5 regidors, ERC 3 regidors i PSC o IV 3 regidors més. Amb aquesta proporció de regidors, CiU podria ser la llista amb més vots del municipi de carrer i amb un pacte ERC- PSC no governaria.

La llei d’Hont s’aplica per mirar de que les minories tinguin representació, però sempre sota un prisma ètic i democràtic. El sr Victor d’ Hont no era llatí ( era belga ), es a dir, que venia d’un tipus de pensament arrelat al nord d’Europa a on un partit ni es planteja el pactar amb un altre sinó és el més votat. Això és el que anomeno la ètica política i el que s’entén com a normalitat política al nord d’Europa. I és el que hauria de ser, però, malauradament, les ànsies de protagonisme o de subsistència mitjançant la Res Publica, fa que molts politics no tinguin cap tipus de mirament a l’hora de pactar amb qui sigui sempre i quan tingui un seient sota el seu poc honorable cul.

La remorología Vallgorguinenca va treure a la llum un possible pacte entre ERC i PSC ( o IV, tan se val ) abans de les eleccions. Jo no entraré si és cert o no aquest fet i crec que han de ser els caps de llista dels dos partits qui ho diguin públicament si és veritat o no i un dels mitjans on ho poden fer, ja que l’utilitzen, és la pàgina de Facebook del Canadà Park.

Si han pactat abans de les eleccions el poble ho ha de saber ja que un pacte d’aquest tipus vulnera qualsevol ètica democràtica i política ja que podrien trobar-se amb la situació de formar equip de govern existint un altre partit amb més vots que la suma dels dos. Cosa impensable a Europa ( excepte Italia )

Per altra banda, crec que és indispensable que els pactes es facin sempre després de les eleccions i seguint una mentalitat més europea, o més neta i honesta, com vulgueu dir-li. Realment els caps de llista d’ERC i del PSC ( o Independents per Vallgorguina) afirmaran públicament que tan sols pactaran amb la llista més votada o en tot cas la deixaran governar en minoria?. Honestament crec que hauria de ser així.

Potser a la península ibérica, Italia, Grecia i sudamèrica s’hauria d’ampliar el concepte i la normativa de la llei d’Hont. Seria maco que tots els partits arribessin a un gran pacte però els interessos personals i partidistes ho impossibiliten en la majoria de casos, però ja que això no és possible, crec que hi hauria d’haver un gran pacte d’honestedat política i que tan sols es poguès pactar amb la llista més votada o deixar-la governar en minoria. Aquesta ampliació és quelcom que a la resta d’Europa veuen completament normal i no el que succeeix per les nostres contrades.

Com amb tot, el temps es savi i veurem què ens deparen aquestes eleccions i quines respostes hi ha. Esperem que la democràcia, la ètica i el ser honest vagin per davant dels interessos personals o pecuniaris ( si algú pensa en sous ,tan sols podria ser a costa d’un endeutament del consistori que no s’hauria de permetre ), de tots els actors d’aquesta pel·lícula.

Bones eleccions municipals a tothom.