dimarts, 31 de maig de 2011

ACAMPATS, MANIPULATS I ELS QUE HO MOUEN…

Crec que és moment de parlar d’aquestes tema que ocupa els diaris, televisions i xarxes socials de forma clara, directa i objectiva.

Crec que hi ha hagut una errada i és que no s’havia d’haver permès aquestes acampades des del primer dia. Si veiem què ha passat a França a on el primer dia es van dispersar als manifestants amb gasos , a canvi de sortir tan sols un dia als diaris, crec que la permissibilitat que s’ha tingut amb aquesta gent encara els ha donat més publicitat.

En primer lloc cap ordenança municipal permet l’ocupació de la via pública així que, aquests senyors, senyorets i senyoretes han començat vulnerant la llei.

En segon lloc no representen a la majoria. Tan sols hem de recordar que el seu missatge de “no voteu” no va tenir seguiment, fins i tot es va incrementar el percentatge de participació, que, en definitiva és la millor expressió democràtica que hom pot fer.

En tercer lloc i per experiència pròpia. No ha estat un moviment no espontani tal i com es pretén vendre, ha estat totalment instrumentat per un partit polític, que tinc clar quin és com veureu. Es una fórmula demagògica de preparar les properes eleccions generals, si no temps al temps.

En quart lloc, què guanyen amb les acampades? Si no hi ha cap partit al darrera i, diuen, no volen participar de cap partit, perquè no utilitzen les fórmules per arribar al Parlament?.

Son cuatre punts que es podrien ampliar molt i molt, desprès d’haver rebut un email amb propostes completament demagògiques que, en el supòsit de que algun tronat les apliqués ens enfonsaria definitivament.

Em sap greu. Em sap greu per la gent que ha estat manipulada i que realment ha cregut que aquesta era una fórmula de demanar canvis, canvis que, penso, s’han d’aplicar i de forma urgent però això ho deixo pel meu proper escrit. Però aquesta no és la fórmula, veurem com per les eleccions del 2012 un partit polític encapçalarà clarament aquest moviment.

Sembla que ara toqui. Sembla que ara toqui atacar precisament al Conseller Felip Puig per complir amb la seva obligació que era desallotjar als acampats. Potser el partit de l’anterior conseller no ha perdonat que en Felip Puig deixi, dia a dia en ridícul la tasca ( si es pot dir així ) del sr. Saura, tan sols aportant la seva professionalitat. El més fàcil és incomplir la llei, negar-se a incomplir-la i si la policia intervé, seguir sense fer cas, vulnerant de nou la legislació i provocar accions que no hauríem de tornar a veure mai més… Això és com l’ou i la gallina, és culpable el policia que dona cops amb la seva porra o ho és el senyor que incompleix la llei i intenta evitar que la policia els hi faci complir?. Es un bon debat i suposo que sabeu la meva opinió.

Per qüestions personals vaig estar a Murcia i vaig passar per la “plaza del Ayuntamiento”, lloc triat pels anomenats “indignats”. Anava cap a un gran centre comercial caminant i em vaig trobar amb aquell sidral i em van parlar per parlar amb mi. Era una noia, d’uns 20 anys i em parlava de la veritable democràcia i que no obeïen a cap partit, tot al contrari, i li vaig fer unes preguntes:

No és més democràtic constituir-vos com a partit i defensar, democràticament les vostres idees? . La resposta: no, perque no creiem en el model actual. ( La tenia estudiada).

No seguiu, de veritat a cap partit polític?. La resposta: a cap.

Heu estat vosaltres qui heu posat nassos de payaso als cartells electorals que he vist venint cap aquí? . La resposta: Efectivament, perque la gent vegi que realment hi ha un circ democràtic.

Doncs… Perquè els cartells de Izquierda Unida no tenien els nassos? – La resposta: …….. ( cara de circumstàncies, mirada a un costat i un altre fins que localitza a un noi de pinta Okupa a qui li transmet la pregunta ) Resposta del noi: Es que els de Izquierda Unida son “ camaradas “.

Però no dieu que no us controla cap partit? – Resposta del noi: Veig que no t’interessa la veritable democràcia. No cal que facis més preguntes ( un xic nerviós i aixecant la veu, demostrant un esperit completament dialogant i democràtic, potser l’havia enxampat).

La noia va quedar sobtada i dubto que hi sigues al dia següent…. Evidentment havia estat manipulada i se’n va adonar.

Tan sols tornar a Barcelona, un bon amic em diu que el fill d’un dels antics consellers del tripartit és un dels acampats a la Pl. Catalunya….. Segurament sabreu de qui parlo... Espero que , si llegeix aquestes línees, segueixi a la PL. Catalunya i no faci com abans, quan el seu pare li feia arribar un cotxe oficial el dia abans de la intervenció dels mossos... Sense paraules.

Es evident que s’han d’aplicar mesures per evitar la desafecció, incrementar el creure de nou en les institucions i els polítics, TOTS i TOTES, tenen el deure de fer-ho, sense manipulacions, sense demagògia i participant del patiment dels que pateixen fent tot el possible per a que sigui així. S’ha de fugir de la mentida, dels interessos personals i s’ha de lluitar, però democràticament, per això tenim eines per fer-ho, fem-les servir.

8 comentaris:

  1. Jordi,

    vagi per endavant que, naturalment, tothom té dret a expressar-se en funció de les seves fílies i fòbies. Hi ha assumptes, però, que només es poden analitzar fredament des del punt més allunyat al partidisme, i això no és el que desprén el teu escrit. Si no tens carnet de CDC o d'UDC, és obvi que n'és aferrissat seguidor. Això no és ni bo ni dolent en sí mateix, però com et dic, la incapacitat d'analitzar des de fora de la pròpia òrbita fa que el discurs soni a déjà vu.

    Pel que fa a l'intent de desallotjament de divendres passat, els meus conciutadans alemanys (i mitjans de comunicació d'aquest país) el que van destacar va ser l'extrema violència que es va emprar. Les imatges, aquí, van ser portada de diaris i informatius. La imatge de Catalunya (d'Espanya, de fet, perque parlaven de "la policia espanyola") va quedar per terra.

    Una cosa és no estar d'acord amb les reivindicacions, però justificar la bestiesa de divendres passat a Barcelona ni tan sols és discrepància: és partidisme.

    Salut,

    ResponElimina
  2. Ara he vist en el teu perfil: "regidor per CiU". Acabáramos. Això és precisament el que fa que cada dia més gent ens allunyem de la política, i busquem la manera de canviar les coses: el partidisme encega. Esclar, s'ha de cuidar l'hortet.

    Els convergents direu que ICV són el coco, les esquerres diran que vosaltres teniu la culpa de tot i així anar fent, llençant-se la pilota els uns als altres.

    Seria bonic que algú de Convergència fos capaç de dir, en públic, "els mossos es van passar divendres". Però sé que això no va així.

    Salut i disculpa l'extensió.

    ResponElimina
  3. Benvolgut Ferran, abans de res voldria agrair-te la teva intervenció.
    Efectivament soc regidor ( fins el 11 de Juny ) de CiU per Vallgorguina, no me n'amago pas. De fet els que em coneixen saben que soc molt clar i expreso el que penso i sento sense cap tipus d'influència externa o, com anomenes tu, partidista.
    Si llegeixes l'escrit veuràs que parlo de que accions com les de divendres no s'haurien de produir mai però mirem de buscar la clau de com solventar temes d'aquests.
    Evidentment les acampades son ilegals, es parla amb els acampats per a que surtin i es neguen. Com fas complir la llei?. Ho deixo a l'aire.

    En cap lloc estic jutjant els fets de divendres que em semblen completament lamentables, tan sols parlo de l'origen dels acampats. El text va d'això i no justifica en cap punt els fets de Divendres tot i que em segueixo preguntant Com ho faries tu, per exemple.

    Jo també viatjo molt a Alemanya i sé com se les gasten amb les noticies que venen de les nostres contrades. Com han valorat l'acció de França?. A la Pl. Catalunya a cops de porra, a Paris amb gasos... De ben segur no ho han valorat igual i t'explicaré el perquè.

    A França els diaris no han donat importancia als seus fets. A Espanya sí van donar importància a lo de divendres, sobre tot els diaris pro-socialistes. És una pena però és així.

    Ferran, si tens oportunitat de seguir els meus escrits veuràs que, en cap cas em podràs acusar de partidisme, en tot cas em podràs dir que estàs d'acord o no amb les meves idees que, això , en definitiva és el que enriqueix més, dos opinions diferentes que poden dialogar i exposar lliurement els seus punts de vista

    ResponElimina
  4. Hola Jordi,

    gràcies a tu per la teva resposta. Estic força avesat als intercanvis d'opinió sobre aquestes qüestions, perque els meus pares són (molt, sobretot mon pare) convergents, i bé, de vegades ens costa força trobar un punt d'acord. A ell, per exemple, com a tu, el moviment d'aquests dies li sembla, no sé, injustificat com a mínim; a mi, en canvi, em sembla no només justificat sino que, honestament, no entenc que no el secundi absolutament tothom. Motius n'hi ha de sobra, i no només en l'àmbit polític.

    En fi, que és clar que estem ideològicament bastant allunyats, però com deia aquell, aquí paz y después gloria, hehe...

    Gràcies per l'intercanvi,

    ResponElimina
  5. Hola Ferran,
    comparteixo amb tu que hi ha molts motius per estar indignats i aquestes protestes estan més que justificades, en l'àmbit polític, esconòmic i social. Ens salva la tecnologia que ens permet superar les barreres que ens imposa el sistema on són còmplices alguns mitjans públics i privats, els partits i insitutcions com els dos grans sindicats i la patronal. Tot plegat és un sistema endogàmic. Però gràcies a internet podem trencar una mica aquesta endogàmia. Per què no es parla mai de gestió de recursos humans? Potser perquè no interessa als sindicats que s'individualitzin les relacions laborals? És només un exemple de com el sistema pot frenar el desenvolupament d'una societat, un simple aspecte que per exemple, a Estats Units va sorgir als anys 80 però aquí mai arriba perquè la negociació col.lectiva és el xollo dels sindicats i a canvi han deixat que s'abusi de dues generacions amb contractes de pràctiques (l'esclavitud del segle XXI) i temporals, a canvi de protegir els fixes.
    Amb això vull dir, que si, que cal un canvi d'un sistema que està perjudicant a moltes persones.
    Jo sóc dona, tinc 37 anys, amb carrera i 5 idiomes i no aconsegueixo sortir de la roda de la precarietat. Sovint em pregunto... algun dia podré estabilitzar-me i formar una família? El rellotge biològic no és etern i el sistema no m'ajuda. Estic exclosa i formo part dels indignats. I en part la partitocràcia n'és culpable perquè enxufa als seus i exlou als millors. Convenen mediocres. Ah per cert, no creieu que el terme militant és obsolet i s'hauria de canviar per un com col.laborador o simpatitzant que no implica una obediència religiosa i submissió? Quan veurem al parlament membres d'un mateix partit votar coses diferents i tindrem primàries? Això si que seria democràcia. El que tenim ara són sectes polítiques.
    Sònia

    ResponElimina
  6. Bona nit Sònia, realment lamento la teva situació que, desgraciadament, és la de molts catalans i catalanes.
    Efectivament hi ha coses a canviar, moltes, però no des d'una acampada, hi ha més mitjans.
    Tan sols indicar un parell de coses. Crec que cap militant d'un partit pot estar d'acord amb el 100% del que fa un partit, al menys jo no hi estic d'acord i crec en la crítica constructiva per reparar aquelles coses que es fan malament.
    Primaries? a convergència existeixen. Si vols ser diputat o diputada has de passar un procès de primaries, igual que si vols ser cap de llista. Altra cosa és que tan sols es presenti un cap de llista.
    Una de les coses que m'ha agradat del nou equip de govern a la Generalitat ha estat l'entrada de gent que no és del partit ( inclòs un socialista), buscant precisament als millors. Un bon exemple és en Ramon Tremosa, cap de llista per CiU a les europees i que està fent una tasca increible pel futur del nostre país.
    Això sí, és l'unic partit a on ha passat això i, evidentment s'han de fer més canvis.
    Tan sols una dada, el darrer divendres una familia em deia que a la seva filla l'havien fet fora d'un organisme públic i em deien que com podia ser si tota la familia és convergent... Potser comencen a canviar, per sort, les coses... Gracies per la teva intervenció Sonia i sort amb la feina.

    ResponElimina
  7. Hola novament,
    Jordi, si és la situació de tants catalans i catalanes perquè no es fan més accions per canviar-ho. S'està parlant molt de retallades però no veig per part del govern polítiques per augmentar els ingressos, o sigui, polítiques per crear feina, disminuir la precarietat laboral, eliminar les pràctiques no remunerades que no aporten ingressos a la seg. social, etc.
    Cal una reforma profunda del nostre model de relacions laborals que està excloent a molta gent vàlida i empobrint-nos. Igualment, són necessaris canvis en la dinàmica de la política i el sistema, on els protagonistes siguin els ciutadans, no els polítics. Els polítics i les institucions que formen el sistema han d'estar al servei de la societat i no al revés. No creieu? Si no és així, no tenim democràcia, sinó més aviat partitocràcia i institucràcia. Demo vol dir gent.
    Les acampades no són la solució però són un primer símptoma de la frustració col.lectiva i si els polítics no escolten anirà a més. No cal formar un altre partit polític, cal reformar el sistema polític i restar poder a algunes institucions, inclosos els sindicats majoritaris i la patronal perquè tenen massa influència i JO NO ELS VOTO!. No creieu? La Constitució diu que tenim dret a una feina i una vivenda digna. On són? Se'ns estan negan drets bàsics? Doncs volem solucions i si les acampades és un primer pas, endevant!
    Sònia

    ResponElimina
  8. Des del meu punt de vista, estic totalment en contra de les acampades. Estic d'acord en que la gent pugui manifestar la seva opinió, amb els mitjans previstos legalment. Per començar, el terreny que ells ocupen és de tota la població, terreny que d'aquesta manera és privat de la normal utilització per als ciutadans.
    D'altra banda, a mí des de ben petit m'han ensenyat la cultura de l'esforç. Si vols canviar una cosa, lluita per fer-ho, concentra els teus esforços, i aconsegueix una manera per aconseguir els teus objectius. He sentit massa vegades el pesimisme de la gent dient que no troba treball, amb un percentatge bastant elevat d'aquesta gent assegurant-me que ells 8 horetes al dia i de dilluns a divendres, que els dissabtes no es pot treballar, i salari mínim de 1.000 euros, que sinò ens exploten.
    Doncs a mí no m'ha faltat mai treball amb menys de d'un mes de recerca. Si s'han de treballar 10 hores es treballen, si s'han de treballar diumenges es treballen. Si haig d'aixecar-me a les 4 del matí, dormir 3 hores per a poder acabar la meva carrera es fa. Aquesta és la cultura de l'esforç. A mí sí que m'indigna sortir de casa a les 8 del matí i veure com tots els acampats estan dormint, arribar a casa a dinar i veure com estan fent tots juntets barbacoas. Arribar a les 11 de la nit, amb l'única gana de sopar i anar-me a dormir perquè fa 15 hores que m'he llevat i veure'ls allà de gresca.
    No sóc fill de papá, necessito treballar per sobreviure, per a no carregar despeses a la meva família i per a poder pagar la meva carrera universitària.

    Jo no parlo 5 idiomes i no tinc carrera acabada. Ara bé, tinc esperit de sacrifici, i et puc assegurar que sé el que és passar gana quan ets petit. Potser quan vius aquestes coses canvia el teu punt de vista, et fas fort i creus que si vols canviar una cosa, ho has de fer des de dins, i tendeixes a valorar més el que tens.

    Està molt bé fer tallers de papiroflèxia, massatges, cantar cançons, fer barbacoas, fer xerrades de com de macu ens agradaria que fos el món, però sense treball no es pot aconseguir res. Ens ha costat molt d'esforç aconseguir el que tenim. Fa 100 anys erem esclaus de caciques, ara tenim dret al sufragi, tenim una Constitució, tenim protecció. Només veig que falta una cosa a aquesta societat, i és esforç i treure's el conformisme i els plors.

    Carles

    ResponElimina