diumenge, 6 de novembre de 2011

20 N : UN ACTE DE RESPONSABILITAT PELS CATALANS I CATALANES


A poques setmanes de les eleccions generals veig els mitjans plens de missatges i promeses que semblen que no tinguin present el moment en el que vivim i crec que, per això mateix, hi ha molta gent que encara no coneix el significat del seu proper vot o de la seva no participació.

Però per explicar tot això hem de fer un repàs del que passa ara mateix i el que passarà en breu.

No parlaré de la crisi ja que tots la coneixem i tan sols diré que els brots verds encara no es veuen i que ens espera un 2012 pitjor que aquests darrers anys. Però sí parlaré, en llenguatge planer i gens complicat, de la situació de l’administració.

En primer lloc, parlaré de la Generalitat. Guanya CiU i comença a veure allò que s’ensumava però que el tripartit no deia, un forat impressionant. De on ve aquest forat?. Evidentment d’una manca de responsabilitat i d’una gestió més que deficient. En temps de crisi econòmica la Generalitat deixa de rebre ingressos, això vol dir que s’ha de reestructurar, que ha de retallar. Si no ho fa, evidentment, la pilota es fa cada cop més grossa i la sol.lució és més difícil o requereix de més temps.

Ho entendrem fàcilment si ho extrapolem a un cas familiar actual. Una parella a on els dos treballaven, ara tan sols en treballa un. Evidentment s’han d’ajustar i renunciar a segons quines coses. Si ho extrapolem a una empresa la sol.lució és retallar, en primer lloc els costos i en segon lloc el personal, a més de fer un pla de viabilitat per a poder seguir en el negoci.

Per tenir clara la situació. Un cop estudiat el forat ( o crater ) trobat, resulta que la Generalitat està endeutada fins el 2114. Perquè? Tal i com he dit per manca de responsabilitat del govern del tripartit, no es pot gastar el que no es té i si hi ha una situació de pèrdua d’ingressos, s’han de prendre mides i de forma urgent i no esperar, com quasi sempre es fa, a després de les eleccions.

A la resta de l’estat espanyol hi ha una circumstància molt curiosa. A totes les comunitats o governa PP o governa PSOE. A cap d’ells els interessa fer retallades perque llavors la seva imatge quedaria malmesa cara al 20 N. En poques paraules, el seu deute es fa cada cop més gran, la pilota s’engreixa. Al igual que la de l’estat espanyol.

Què ens trobarem el 20N, les enquestes sembla ser que son bastant clares i coincideixen: Majoria absoluta del PP. Guanyés qui guanyés, PP o PSOE, farien exactament el mateix, retallar i donar les culpes a l’altre, però, retallar molt tard, massa tard.

Ara analitzem. Tindran Catalunya com el lloc de on treuen els diners, com sempre, per a alimentar a la resta de l’estat espanyol, on s’ha fet un esforç i s’han aplicat les mesures que calien ( i encara se’n prendran més ). Si a la resta de l’estat espanyol la pilota s’ha fet més gran i calen més i més retallades ( penseu que la manca de responsabilitat del PSOE a Andalusia fa que el pressupost pel 2012, s’incrementi en un 1,5% enlloc de reduir-se que és el que toca ), més que les que s’han fet a Catalunya.... segur que retallaran tant com toca a la resta i als catalans ens deixaran tan sols amb les nostres retallades que ja en son bastants ? Estic ben segur que no, que ens tocarà pagar com sempre.

Llavors, com ho fem el 20N?

Votar al PP ja sabem el que ens portarà, que Catalunya pagui els plats trencats com sempre i que l’odi anticatalà que fomenten a la resta de l’estat espanyol sigui recompensat pel vot de catalans i catalanes. Per molt que un estigui aturat i ho passi malament aquesta no és la sol.lució. No ens enganyem el PP tindrà la majoria absoluta amb els vots de la resta d’Espanya. Un vot al PP serà una bufetada a l’economia catalana i als catalans i catalanes.

Votar al PSOE... Hi ha gent que pensa que es la fórmula per a que el PP no tingui la majoria absoluta... Realment ho creieu així? No, el PP ja ha guanyat i el vot al PSOE seria agrair la seva manca de responsabilitat durant els anys de tripartit, seria agrair els moviments del Sr Blanco per a que l’eix central ferroviari es reconeixes davant del corredor del mediterrani. No puc pensar en una societat catalana que segueix algun tipus de filosofia sadomasoquista . Pensar en que podran fer alguna cosa en el “Congreso de los Diputados” és il·lògic, un PP amb majoria absoluta farà el que vulgui amb els seus escons.

No votar... Hi ha el moviment dels indignats que parlen de Democràcia Real. La democràcia és precisament la participació en les consultes que es realitzen. Es parla de que la desafecció política ve donada pel desengany amb la classe política, perque no ha actuat amb responsabilitat. Es clar que, tenen molta raó en aquest punt però.. el no votar també és una manca de responsabilitat, es a dir, es vol pagar amb la mateixa moneda. El no votar, pel PP, serà un missatge dels catalans i catalans que dirà : “Per a mi és indiferent el que feu. Via lliure senyors “. Després vindran els plors i les manifestacions. Evitem-ho.

Votar a CiU. Segurament us preguntareu.. I què pot fer CiU amb el vot dels catalans si guanyarà igualment el PP amb majoria absoluta?. Doncs molt. Imagineu aquesta situació: CiU llista més votada a Catalunya el 20N i governant a Catalunya. El missatge és clar : “ PP al aneu en compte amb el que feu perque aquí tenim molt clar el que volem”. Aquesta situació pot espantar molt i molt al PP ja que haurà de negociar si no Catalunya pot tancar definitivament l’aixeta. Els del PP no son tontos i aquesta és la opció que els posaria contra les cordes. És la única opció.

Sense ser partit frontissa, CiU, pot invertir la situació però, per a això, cal ser responsables, anar a votar, tots, catalans i catalanes, sigueu nascuts a on sigui, estigueu en la situació econòmica que estigueu, estigueu enfadats amb la classe política o no, sigueu d’esquerres o de dretes... Voteu, si us plau per Catalunya.

La recuperació de Catalunya dependrà dels nostres vots. Siguem responsables i votem CiU. Si no ho fem desprès no tindrem cap dret, ni el de queixa.

dimecres, 12 d’octubre de 2011

PER?

No m’he pogut estar de parlar sobre el PER desprès de les paraules d’en Duran i Lleida i les posteriors reaccions a tots els medis "Nacionales" i faxendes.

El PER, “ Plan de Empleo Rural”, és un subsidi que va començar a aplicar en Felipe Gonzalez el 1984 per mirar de donar solució a la problemàtica del pobre camp d’Andalusia i Extremadura. En definitiva, es tracta de que, un treballador del camp, amb 35 jornals a l’any ( aquest any son 20) té dret a percebre un subsidi per a la resta de l’any. Amb aquesta mida pretenia que els jornalers poguessin estar a disposició dels grans latifundistes per a la collita i no haver d’emigrar per manca d’oportunitats de subsistència. A l’any 1996 el PER es va ampliar a Murcia, Castella – La manxa, Castella – Lleó, Comunitat Valenciana, Aragó i Canàries, però sense tenir, els seus jornalers, dret al subsidi.

La realitat ha estat molt diferent. Els jornalers treballen els jornals estipulats per a cada any ( torno a recordar que aquest any son 20 ) i la resta de l’any, a més de percebre un subsidi de 426 euros de mitja, treballen a l’economia submergida, molts cops, amb el mateix amo ( latifundista). S’ha de dir que les dades oficials de cost del PER, és de 147 milions d’Euros anuals.

Les paraules de Duran i Lleida, han estat interpretades, de forma oportunista, pels mitjans de comunicació de l’estat espanyol com un atac als andalusos. Res més lluny de la realitat, tan sols s’ha tractat d’una campanya d’oportunisme que els dos grans partits espanyols aprofiten per a desprestigiar el nom de Catalunya i mirar de conquerir el vot de catalans i catalanes d’origen andalús.

L’estratègia d’atacar a Catalunya és la carta de presentació del PP per aconseguir vots arreu de l’estat espanyol, però també és la del seu competidor el PSOE, d’eon algun dirigent ha tingut la barra de tractar als catalans de xenòfobs. El seu control sobre la totalitat dels medis de comunicació han fet la resta.

Què volia dir en Duran i Lleida? Que mentre a Catalunya tenim una discriminació fiscal important respecte a Espanya, mentre paguem religiosament els nostres impostos directes i indirectes, mentre ataquen la nostra cultura i la nostra llengua, mentre els nostres aturats miren d’emprendre noves iniciatives empresarials, mentre ens limiten el creixement econòmic, mentre hem d’aplicar retallades, l’estat espanyol no aplica retallades com caldria fer, ens deu milions d’euros, en efectiu i en inversions, tenim peatges com no tenen a la resta d’Espanya, no tenen present el corredor del mediterrani com a inversió preferencial perquè donaria riquesa a Catalunya i, a més, amb els diners que haurien d’aportar a Catalunya fan línies d’AVE com la de Osca a Saragossa, que agafen 20 persones al dia, autopistes gratuïtes arreu, trams de metro a Madrid i salvatjades com el PER, a més d’una llarga llista de perjudicis vers Catalunya, a més de no aplicar retallades que ja fa temps que toquen.

No era un atac a Andalusia ni als andalusos, era un atac frontal als polítics del PP i del PSOE, no seria més lògic crear un pla de reactivació econòmica de la zona, trencar amb els grans latifundis que ofeguen als jornalers, enlloc d’aplicar una subvenció que tan sols incentiva el conformisme?

Doncs, no. No ens hem d’enganyar, aquests dos partits veuen a Catalunya com la vaca que s’ha de munyir per tal de garantir la seva estada a la moncloa i faran i desfaran segons els convingui perjudicant, sempre, a Catalunya, als catalans i catalanes, que, indiferentment del seu lloc de naixement, pateixen aquesta situació.

I PER què? PER poder comprar els vots de gent que tindrien més alternatives a la vida que una trista subvenció si tinguessin dirigents amb seny i PER seguir utilitzant a Catalunya com la guardiola d’eon s’han de treure els diners per tal que aquests senyors tinguin una cadira on seure.

Com que a Madrid no ens deixaran ser el país que volem ser, ni permetran el nostre creixement i com que l’estat espanyol no té forma de Donut, ja cal que votem i lluitem per Catalunya fins a donar el pas definitiu. Votem per Catalunya !!!!!

dimarts, 31 de maig de 2011

ACAMPATS, MANIPULATS I ELS QUE HO MOUEN…

Crec que és moment de parlar d’aquestes tema que ocupa els diaris, televisions i xarxes socials de forma clara, directa i objectiva.

Crec que hi ha hagut una errada i és que no s’havia d’haver permès aquestes acampades des del primer dia. Si veiem què ha passat a França a on el primer dia es van dispersar als manifestants amb gasos , a canvi de sortir tan sols un dia als diaris, crec que la permissibilitat que s’ha tingut amb aquesta gent encara els ha donat més publicitat.

En primer lloc cap ordenança municipal permet l’ocupació de la via pública així que, aquests senyors, senyorets i senyoretes han començat vulnerant la llei.

En segon lloc no representen a la majoria. Tan sols hem de recordar que el seu missatge de “no voteu” no va tenir seguiment, fins i tot es va incrementar el percentatge de participació, que, en definitiva és la millor expressió democràtica que hom pot fer.

En tercer lloc i per experiència pròpia. No ha estat un moviment no espontani tal i com es pretén vendre, ha estat totalment instrumentat per un partit polític, que tinc clar quin és com veureu. Es una fórmula demagògica de preparar les properes eleccions generals, si no temps al temps.

En quart lloc, què guanyen amb les acampades? Si no hi ha cap partit al darrera i, diuen, no volen participar de cap partit, perquè no utilitzen les fórmules per arribar al Parlament?.

Son cuatre punts que es podrien ampliar molt i molt, desprès d’haver rebut un email amb propostes completament demagògiques que, en el supòsit de que algun tronat les apliqués ens enfonsaria definitivament.

Em sap greu. Em sap greu per la gent que ha estat manipulada i que realment ha cregut que aquesta era una fórmula de demanar canvis, canvis que, penso, s’han d’aplicar i de forma urgent però això ho deixo pel meu proper escrit. Però aquesta no és la fórmula, veurem com per les eleccions del 2012 un partit polític encapçalarà clarament aquest moviment.

Sembla que ara toqui. Sembla que ara toqui atacar precisament al Conseller Felip Puig per complir amb la seva obligació que era desallotjar als acampats. Potser el partit de l’anterior conseller no ha perdonat que en Felip Puig deixi, dia a dia en ridícul la tasca ( si es pot dir així ) del sr. Saura, tan sols aportant la seva professionalitat. El més fàcil és incomplir la llei, negar-se a incomplir-la i si la policia intervé, seguir sense fer cas, vulnerant de nou la legislació i provocar accions que no hauríem de tornar a veure mai més… Això és com l’ou i la gallina, és culpable el policia que dona cops amb la seva porra o ho és el senyor que incompleix la llei i intenta evitar que la policia els hi faci complir?. Es un bon debat i suposo que sabeu la meva opinió.

Per qüestions personals vaig estar a Murcia i vaig passar per la “plaza del Ayuntamiento”, lloc triat pels anomenats “indignats”. Anava cap a un gran centre comercial caminant i em vaig trobar amb aquell sidral i em van parlar per parlar amb mi. Era una noia, d’uns 20 anys i em parlava de la veritable democràcia i que no obeïen a cap partit, tot al contrari, i li vaig fer unes preguntes:

No és més democràtic constituir-vos com a partit i defensar, democràticament les vostres idees? . La resposta: no, perque no creiem en el model actual. ( La tenia estudiada).

No seguiu, de veritat a cap partit polític?. La resposta: a cap.

Heu estat vosaltres qui heu posat nassos de payaso als cartells electorals que he vist venint cap aquí? . La resposta: Efectivament, perque la gent vegi que realment hi ha un circ democràtic.

Doncs… Perquè els cartells de Izquierda Unida no tenien els nassos? – La resposta: …….. ( cara de circumstàncies, mirada a un costat i un altre fins que localitza a un noi de pinta Okupa a qui li transmet la pregunta ) Resposta del noi: Es que els de Izquierda Unida son “ camaradas “.

Però no dieu que no us controla cap partit? – Resposta del noi: Veig que no t’interessa la veritable democràcia. No cal que facis més preguntes ( un xic nerviós i aixecant la veu, demostrant un esperit completament dialogant i democràtic, potser l’havia enxampat).

La noia va quedar sobtada i dubto que hi sigues al dia següent…. Evidentment havia estat manipulada i se’n va adonar.

Tan sols tornar a Barcelona, un bon amic em diu que el fill d’un dels antics consellers del tripartit és un dels acampats a la Pl. Catalunya….. Segurament sabreu de qui parlo... Espero que , si llegeix aquestes línees, segueixi a la PL. Catalunya i no faci com abans, quan el seu pare li feia arribar un cotxe oficial el dia abans de la intervenció dels mossos... Sense paraules.

Es evident que s’han d’aplicar mesures per evitar la desafecció, incrementar el creure de nou en les institucions i els polítics, TOTS i TOTES, tenen el deure de fer-ho, sense manipulacions, sense demagògia i participant del patiment dels que pateixen fent tot el possible per a que sigui així. S’ha de fugir de la mentida, dels interessos personals i s’ha de lluitar, però democràticament, per això tenim eines per fer-ho, fem-les servir.

dijous, 19 de maig de 2011

La llei d’Hont és la correcte per a països llatins?

Desprès d’un temps sense activitat al meu blog personal i vistes les informacions que m’arriben de Vallgorguina, tot i tenir greus problemes familiars, he decidit escriure unes paraules destinades a la reflexió.

A Vallgorguina es presenten a aquestes eleccions CiU, ERC, IC-ICV, IV ( realment és el PSC-PSOE), PP i PUCAT.

Segons el meu parer personal el resultat d’aquestes properes eleccions tindrà el repartiment dels 11 regidors del consistori seguint aquesta línea: CiU 5-7 regidors, ERC 2-3 regidors, IC-ICV 0-1 regidors, IV 2-3 regidors i PP i PUCAT 0 regidors. Evidentment son impressions personals segons el que parlo amb la gent del carrer i les trucades que rebo.

La Llei d’Hont és la que assigna el número de regidors en funció del número de vots vàlids realitzats. Aquesta llei fa que el primer regidor sigui barat, és a dir, que amb pocs vots es pugui aconseguir un regidor ( a Vallgorguina estaria al voltant dels 81 vots aquest primer regidor i sempre en funció dels vots de cada partit), el segon més car que el primer, el tercer més car que el segon i així progressivament.

Això ens porta a una situació que es podria donar perfectament a Vallgorguina. Imaginem que CiU obté 5 regidors, ERC 3 regidors i PSC o IV 3 regidors més. Amb aquesta proporció de regidors, CiU podria ser la llista amb més vots del municipi de carrer i amb un pacte ERC- PSC no governaria.

La llei d’Hont s’aplica per mirar de que les minories tinguin representació, però sempre sota un prisma ètic i democràtic. El sr Victor d’ Hont no era llatí ( era belga ), es a dir, que venia d’un tipus de pensament arrelat al nord d’Europa a on un partit ni es planteja el pactar amb un altre sinó és el més votat. Això és el que anomeno la ètica política i el que s’entén com a normalitat política al nord d’Europa. I és el que hauria de ser, però, malauradament, les ànsies de protagonisme o de subsistència mitjançant la Res Publica, fa que molts politics no tinguin cap tipus de mirament a l’hora de pactar amb qui sigui sempre i quan tingui un seient sota el seu poc honorable cul.

La remorología Vallgorguinenca va treure a la llum un possible pacte entre ERC i PSC ( o IV, tan se val ) abans de les eleccions. Jo no entraré si és cert o no aquest fet i crec que han de ser els caps de llista dels dos partits qui ho diguin públicament si és veritat o no i un dels mitjans on ho poden fer, ja que l’utilitzen, és la pàgina de Facebook del Canadà Park.

Si han pactat abans de les eleccions el poble ho ha de saber ja que un pacte d’aquest tipus vulnera qualsevol ètica democràtica i política ja que podrien trobar-se amb la situació de formar equip de govern existint un altre partit amb més vots que la suma dels dos. Cosa impensable a Europa ( excepte Italia )

Per altra banda, crec que és indispensable que els pactes es facin sempre després de les eleccions i seguint una mentalitat més europea, o més neta i honesta, com vulgueu dir-li. Realment els caps de llista d’ERC i del PSC ( o Independents per Vallgorguina) afirmaran públicament que tan sols pactaran amb la llista més votada o en tot cas la deixaran governar en minoria?. Honestament crec que hauria de ser així.

Potser a la península ibérica, Italia, Grecia i sudamèrica s’hauria d’ampliar el concepte i la normativa de la llei d’Hont. Seria maco que tots els partits arribessin a un gran pacte però els interessos personals i partidistes ho impossibiliten en la majoria de casos, però ja que això no és possible, crec que hi hauria d’haver un gran pacte d’honestedat política i que tan sols es poguès pactar amb la llista més votada o deixar-la governar en minoria. Aquesta ampliació és quelcom que a la resta d’Europa veuen completament normal i no el que succeeix per les nostres contrades.

Com amb tot, el temps es savi i veurem què ens deparen aquestes eleccions i quines respostes hi ha. Esperem que la democràcia, la ètica i el ser honest vagin per davant dels interessos personals o pecuniaris ( si algú pensa en sous ,tan sols podria ser a costa d’un endeutament del consistori que no s’hauria de permetre ), de tots els actors d’aquesta pel·lícula.

Bones eleccions municipals a tothom.