dimecres, 6 de febrer de 2013

LA CORRUPCIO POLITICA – HI HA SOLUCIÓ?



Abans de res voldria trencar una llança a favor de tots els polítics que treballen honradament pels seus municipis i pel seu país.

No hem de caure en l’error de generalitzar, si un contable fica la ma a la caixa no vol dir que tots els contables siguin uns lladres. Ho és el que ho ha fet i se l’ha de castigar, però no podem generalitzar.

Trobo a faltar una correcta legislació al respecte i aquesta, per desgràcia, no depèn del Parlament de Catalunya, s’ha de fer a les “Cortes Generales”, és a dir, depèn del PP i del PSOE. Que ningú pensi que un acord o una aprovació al Parlament Català acabarà amb la corrupció. Tan sols hem de recordar el pacte antitransfuguisme per a garantir una correcta democràcia parlamentaria i podem veure el cas que en fan els partits, com per exemple ha passat a l’Ajuntament de La Llagosta.

M’ha agradat molt sentir les paraules del President Mas, indicant que està obert a totes les propostes per a que aquest pacte pugui ser un model a seguir per aquells qui realment controlen l’estat espanyol i esdevingui llei.

Penso que s’ha de prendre una sèrie de mesures importants i que esdevinguin llei i no acord, per tal de garantir una correcta transparència en la gestió dels ens públics.

Per una banda, aquells polítics que han estat declarats culpables, mai tan sols imputats, crec que haurien de pagar amb grans penes de presó els seus delictes i retornar els diners, ells i les seves famílies, que han defraudat a la societat. Penso que és molt diferent robar a una empresa privada que fer-ho a tota la societat.

Per una altra banda, també penso que els polítics han de cobrar molt més del que cobren fins ara. Mirem un exemple. Recordo fa no gaire que hi havia gent que s’escandalitzava parlant de sous de 6000 € al mes, que no és el cas de la gran majoria. Un polític no té horari, és a dir, ha d’estar disponible les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana i, evidentment treballar. Calculem quant cobra aquest polític si ho extrapolem a 40 hores setmanals? Molt menys de 1800 € al més. Realment compensa ser polític aquests sous sense tenir contacte amb la família?. Mireu tan sols quan cobra el President de la Generalitat o un Conseller i busqueu algun director general d’una empresa que cobri menys... Trobareu algú?

Una altra mesura important és canviar el sistema de finançament dels partits polítics. S’ha de crear una llei clara al respecte que eviti tot el que està passant.

És molt important que, a totes les adjudicacions, el tribunal sigui format per una representació de la majoria de partits polítics i una representació de funcionaris superior. Qualsevol irregularitat en l’adjudicació el funcionari podria ser imputat. És la fórmula de que els polítics no quedin imputats però s’ha d’imputar als funcionaris perque la corrupció no és un problema dels partits, si no de l’ego personal.

Això sí, s’ha d’acabar amb tots aquells que insinuen, publiquen, diuen i deixen caure, assumptes de corrupció i la única manera és actuar penalment contra aquelles persones que, sense un dictamen de culpabilitat previ, s’aventuren a incrementar la sensació de corrupció.

No eradicarem aquesta sensació si no acabem amb aquestes publicitats dels mitjans de comunicació, moltes d’elles ( recordem el diari El Mundo amb el President ) sense cap tipus de fonament. Es pot denunciar però sempre amb proves i sempre i quan la fiscalia ho admeti.

Ho tirem endavant i netegem ? Tots i totes podem aportar.. Fem-ho.

dissabte, 26 de gener de 2013

A què juguen alguns? - Democràcia o dictadura?



A què juguen alguns? – Democràcia o dictadura?

El darrer 23 de gener, vam gaudir d’un fet històric al nostre país, ja que el nostre Parlament va aprovar el iniciar el procés per fer efectiu el dret a decidir. Un dret democràtic que va ser recolzat per 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions.

Abans de res m’agradaria deixar clar que no es va aprovar la independència del nostre país, tan sols un dret democràtic, el dret a decidir.

Voldria, també, fer esment d’una sèrie de definicions que, o no recordem realment, o alguns diputats i partits no les saben, o bé ens volen prendre el pel.

El concepte de democràcia és el següent : “ forma d’organització social que atribueix la titularitat del poder al conjunt de la societat. En sentit estricte, la democràcia és una forma d’organització de l’estat a on les decisions col·lectives son adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta”.

Segons aquesta definició, un referendum o consulta, o dret a decidir, és la màxima expressió de la democràcia. Sobre tot en aquests moments en els que TOTS els partits polítics ens hem allunyat del poble oblidant aquesta definició.

Anem a refrescar el concepte Sobirania. Sobirania és “ el dret que te un poble per a escollir els seus governants, les seves lleis i a que li sigui respectat el seu territori “

És a dir, ser sobiranista  és voler poder tenir dret a decidir i no, tal i com ens han fet creure molts, ser independentista. Un sobiranista pot, tranquilament, voler seguir dins l’estat espanyol.

És a dir, que si realment som demòcrates, hem de ser també sobirans, ja que, en cas contrari, el poble no es podria expressar lliurement.

Què ens diuen els estaments internacionals?.

Doncs la ONU és molt clara des de 1945, en el seu primer article ja que reconeix la lliure determinació dels pobles com a mostra de sobirania i, sobre tot, de democràcia. De fet, segons les resolucions 1541 (XV ) i 2625 (XXV), un poble pot decidir la formació d’un Estat independent, la lliure associació, la integració en un estat ja existent o l’adquisició de qualsevol altre estatut polític lliurement escollit per la població.

A més hem de tenir en compte que aquest fet és recollit també als Pactes Internacionals dels Drets humans.
Per altra banda la UE,  no ha reflectit aquest dret ja que existeix un acord internacional per part de la ONU, però sí que diu quelcom molt interessant, s’han de complir els criteris de Copenhage per pertanyer a la UE o per poder-hi accedir. I què diu el primer criteri, el polític?.

Doncs parla de que és obligatòria “ l’existència d’institucions estables que garanteixin la democràcia, l’estat de dret, el respecte pels drets humans i el respecte i protecció de les minories “.
És a dir, que es reconeix directament que, a tots els països de la UE, al ser demòcrates, haurien de permetre el dret a l’autodeterminació reflectit per la ONU.

I ara anem a l’estat espanyol....

A l’estat espanyol hi ha la tan anomenada “ Constitución española del 1978 “, una sèrie de proclames, drets, obligacions que es compleixen quan es vol i que es interpretada segons els criteris interessats d’uns pocs.

Recordeu allò de que “ Todo espanyol tiene derecho a una vivienda digna” ?... Ho trobareu a la “constitución”, la biblia en la que es recolza tothom que no és demòcrata. Algú ens ha garantit aquest dret a la vivenda digne?. Evidentment no. Ja tenim el primer incompliment.

Mirem què diu l’article 3.3 de la Constitución “ La riqueza de las diferentes modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

Suposo que el PP i el PSOE, estaran preparant la demanda al Sr, WERT per vulnerar la seva biblia, la Constitución.  Estem tranquils, de ben segur anirà a la garjola .

Anem a un divertit article 10.2 – “ Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce, se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de los Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.”

Cal a dir que a la Declaració Universal dels Drets Humans no figura el dret a l’autodeterminació ja que no es va acceptar la proposta soviètica per part de la resta de països. Però sí que l’estat espanyol va entrar a la ONU el 1955 i va acceptar tots els seus tractats i acords.

Segons això, la Constitució espanyola hauria de ser interpretada segons el que ens diu la ONU i, com l’estat espanyol és un estat demòcrata, al menys així ho vol fer veure a la UE, el dret a decidir, el que es va aprovar el darrer dia 23 al Parlament de Catalunya, hauria de tenir el recolzament de TOTS els parlamentaris precisament perque tractava d’un dret democràtic.

O no son demòcrates?. TAN SOLS ES VOTAVA EL DRET A DECIDIR !!!.

Ni la Constitució, ni les lleis, ni el concepte de la paraula sobiranista podien ser arguments pel que hem vist. No es pot enganyar així al poble.

Quina por hi ha en que el poble s’expressi lliurement?

Els partits polítics, TOTS, ja ho he dit abans, hem estat massa lluny del poble i ens hem oblidat que som els representants del poble i ens devem a ell. Recordem que el poble ens tria i que la veu és la del poble.

En cas contrari, tenim una democràcia o a una dictadura?