LA CORRUPCIO POLITICA – HI HA SOLUCIÓ?

Abans de res voldria trencar una llança a favor de tots els polítics que treballen honradament pels seus municipis i pel seu país.

No hem de caure en l’error de generalitzar, si un contable fica la ma a la caixa no vol dir que tots els contables siguin uns lladres. Ho és el que ho ha fet i se l’ha de castigar, però no podem generalitzar.

Trobo a faltar una correcta legislació al respecte i aquesta, per desgràcia, no depèn del Parlament de Catalunya, s’ha de fer a les “Cortes Generales”, és a dir, depèn del PP i del PSOE. Que ningú pensi que un acord o una aprovació al Parlament Català acabarà amb la corrupció. Tan sols hem de recordar el pacte antitransfuguisme per a garantir una correcta democràcia parlamentaria i podem veure el cas que en fan els partits, com per exemple ha passat a l’Ajuntament de La Llagosta.

M’ha agradat molt sentir les paraules del President Mas, indicant que està obert a totes les propostes per a que aquest pacte pugui ser un model a seguir per aquells qui realment controlen l’estat espanyol i esdevingui llei.

Penso que s’ha de prendre una sèrie de mesures importants i que esdevinguin llei i no acord, per tal de garantir una correcta transparència en la gestió dels ens públics.

Per una banda, aquells polítics que han estat declarats culpables, mai tan sols imputats, crec que haurien de pagar amb grans penes de presó els seus delictes i retornar els diners, ells i les seves famílies, que han defraudat a la societat. Penso que és molt diferent robar a una empresa privada que fer-ho a tota la societat.

Per una altra banda, també penso que els polítics han de cobrar molt més del que cobren fins ara. Mirem un exemple. Recordo fa no gaire que hi havia gent que s’escandalitzava parlant de sous de 6000 € al mes, que no és el cas de la gran majoria. Un polític no té horari, és a dir, ha d’estar disponible les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana i, evidentment treballar. Calculem quant cobra aquest polític si ho extrapolem a 40 hores setmanals? Molt menys de 1800 € al més. Realment compensa ser polític aquests sous sense tenir contacte amb la família?. Mireu tan sols quan cobra el President de la Generalitat o un Conseller i busqueu algun director general d’una empresa que cobri menys... Trobareu algú?

Una altra mesura important és canviar el sistema de finançament dels partits polítics. S’ha de crear una llei clara al respecte que eviti tot el que està passant.

És molt important que, a totes les adjudicacions, el tribunal sigui format per una representació de la majoria de partits polítics i una representació de funcionaris superior. Qualsevol irregularitat en l’adjudicació el funcionari podria ser imputat. És la fórmula de que els polítics no quedin imputats però s’ha d’imputar als funcionaris perque la corrupció no és un problema dels partits, si no de l’ego personal.

Això sí, s’ha d’acabar amb tots aquells que insinuen, publiquen, diuen i deixen caure, assumptes de corrupció i la única manera és actuar penalment contra aquelles persones que, sense un dictamen de culpabilitat previ, s’aventuren a incrementar la sensació de corrupció.

No eradicarem aquesta sensació si no acabem amb aquestes publicitats dels mitjans de comunicació, moltes d’elles ( recordem el diari El Mundo amb el President ) sense cap tipus de fonament. Es pot denunciar però sempre amb proves i sempre i quan la fiscalia ho admeti.

Ho tirem endavant i netegem ? Tots i totes podem aportar.. Fem-ho.

A què juguen alguns? - Democràcia o dictadura?

A què juguen alguns? – Democràcia o dictadura?

El darrer 23 de gener, vam gaudir d’un fet històric al nostre país, ja que el nostre Parlament va aprovar el iniciar el procés per fer efectiu el dret a decidir. Un dret democràtic que va ser recolzat per 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions.

Abans de res m’agradaria deixar clar que no es va aprovar la independència del nostre país, tan sols un dret democràtic, el dret a decidir.

Voldria, també, fer esment d’una sèrie de definicions que, o no recordem realment, o alguns diputats i partits no les saben, o bé ens volen prendre el pel.

El concepte de democràcia és el següent : “ forma d’organització social que atribueix la titularitat del poder al conjunt de la societat. En sentit estricte, la democràcia és una forma d’organització de l’estat a on les decisions col·lectives son adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta”.

Segons aquesta definició, un referendum o consulta, o dret a decidir, és la màxima expressió de la democràcia. Sobre tot en aquests moments en els que TOTS els partits polítics ens hem allunyat del poble oblidant aquesta definició.

Anem a refrescar el concepte Sobirania. Sobirania és “ el dret que te un poble per a escollir els seus governants, les seves lleis i a que li sigui respectat el seu territori “

És a dir, ser sobiranista  és voler poder tenir dret a decidir i no, tal i com ens han fet creure molts, ser independentista. Un sobiranista pot, tranquilament, voler seguir dins l’estat espanyol.

És a dir, que si realment som demòcrates, hem de ser també sobirans, ja que, en cas contrari, el poble no es podria expressar lliurement.

Què ens diuen els estaments internacionals?.

Doncs la ONU és molt clara des de 1945, en el seu primer article ja que reconeix la lliure determinació dels pobles com a mostra de sobirania i, sobre tot, de democràcia. De fet, segons les resolucions 1541 (XV ) i 2625 (XXV), un poble pot decidir la formació d’un Estat independent, la lliure associació, la integració en un estat ja existent o l’adquisició de qualsevol altre estatut polític lliurement escollit per la població.

A més hem de tenir en compte que aquest fet és recollit també als Pactes Internacionals dels Drets humans.

Per altra banda la UE,  no ha reflectit aquest dret ja que existeix un acord internacional per part de la ONU, però sí que diu quelcom molt interessant, s’han de complir els criteris de Copenhage per pertanyer a la UE o per poder-hi accedir. I què diu el primer criteri, el polític?.

Doncs parla de que és obligatòria “ l’existència d’institucions estables que garanteixin la democràcia, l’estat de dret, el respecte pels drets humans i el respecte i protecció de les minories “.

És a dir, que es reconeix directament que, a tots els països de la UE, al ser demòcrates, haurien de permetre el dret a l’autodeterminació reflectit per la ONU.

I ara anem a l’estat espanyol....

A l’estat espanyol hi ha la tan anomenada “ Constitución española del 1978 “, una sèrie de proclames, drets, obligacions que es compleixen quan es vol i que es interpretada segons els criteris interessats d’uns pocs.

Recordeu allò de que “ Todo espanyol tiene derecho a una vivienda digna” ?... Ho trobareu a la “constitución”, la biblia en la que es recolza tothom que no és demòcrata. Algú ens ha garantit aquest dret a la vivenda digne?. Evidentment no. Ja tenim el primer incompliment.

Mirem què diu l’article 3.3 de la Constitución “ La riqueza de las diferentes modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

Suposo que el PP i el PSOE, estaran preparant la demanda al Sr, WERT per vulnerar la seva biblia, la Constitución.  Estem tranquils, de ben segur anirà a la garjola .

Anem a un divertit article 10.2 – “ Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce, se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de los Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.”

Cal a dir que a la Declaració Universal dels Drets Humans no figura el dret a l’autodeterminació ja que no es va acceptar la proposta soviètica per part de la resta de països. Però sí que l’estat espanyol va entrar a la ONU el 1955 i va acceptar tots els seus tractats i acords.

Segons això, la Constitució espanyola hauria de ser interpretada segons el que ens diu la ONU i, com l’estat espanyol és un estat demòcrata, al menys així ho vol fer veure a la UE, el dret a decidir, el que es va aprovar el darrer dia 23 al Parlament de Catalunya, hauria de tenir el recolzament de TOTS els parlamentaris precisament perque tractava d’un dret democràtic.

O no son demòcrates?. TAN SOLS ES VOTAVA EL DRET A DECIDIR !!!.

Ni la Constitució, ni les lleis, ni el concepte de la paraula sobiranista podien ser arguments pel que hem vist. No es pot enganyar així al poble.

Quina por hi ha en que el poble s’expressi lliurement?

Els partits polítics, TOTS, ja ho he dit abans, hem estat massa lluny del poble i ens hem oblidat que som els representants del poble i ens devem a ell. Recordem que el poble ens tria i que la veu és la del poble.

En cas contrari, tenim una democràcia o a una dictadura?

20 N : UN ACTE DE RESPONSABILITAT PELS CATALANS I CATALANES

A poques setmanes de les eleccions generals veig els mitjans plens de missatges i promeses que semblen que no tinguin present el moment en el que vivim i crec que, per això mateix, hi ha molta gent que encara no coneix el significat del seu proper vot o de la seva no participació.

Però per explicar tot això hem de fer un repàs del que passa ara mateix i el que passarà en breu.

No parlaré de la crisi ja que tots la coneixem i tan sols diré que els brots verds encara no es veuen i que ens espera un 2012 pitjor que aquests darrers anys. Però sí parlaré, en llenguatge planer i gens complicat, de la situació de l’administració.

En primer lloc, parlaré de la Generalitat. Guanya CiU i comença a veure allò que s’ensumava però que el tripartit no deia, un forat impressionant. De on ve aquest forat?. Evidentment d’una manca de responsabilitat i d’una gestió més que deficient. En temps de crisi econòmica la Generalitat deixa de rebre ingressos, això vol dir que s’ha de reestructurar, que ha de retallar. Si no ho fa, evidentment, la pilota es fa cada cop més grossa i la sol.lució és més difícil o requereix de més temps.

Ho entendrem fàcilment si ho extrapolem a un cas familiar actual. Una parella a on els dos treballaven, ara tan sols en treballa un. Evidentment s’han d’ajustar i renunciar a segons quines coses. Si ho extrapolem a una empresa la sol.lució és retallar, en primer lloc els costos i en segon lloc el personal, a més de fer un pla de viabilitat per a poder seguir en el negoci.

Per tenir clara la situació. Un cop estudiat el forat ( o crater ) trobat, resulta que la Generalitat està endeutada fins el 2114. Perquè? Tal i com he dit per manca de responsabilitat del govern del tripartit, no es pot gastar el que no es té i si hi ha una situació de pèrdua d’ingressos, s’han de prendre mides i de forma urgent i no esperar, com quasi sempre es fa, a després de les eleccions.

A la resta de l’estat espanyol hi ha una circumstància molt curiosa. A totes les comunitats o governa PP o governa PSOE. A cap d’ells els interessa fer retallades perque llavors la seva imatge quedaria malmesa cara al 20 N. En poques paraules, el seu deute es fa cada cop més gran, la pilota s’engreixa. Al igual que la de l’estat espanyol.

Què ens trobarem el 20N, les enquestes sembla ser que son bastant clares i coincideixen: Majoria absoluta del PP. Guanyés qui guanyés, PP o PSOE, farien exactament el mateix, retallar i donar les culpes a l’altre, però, retallar molt tard, massa tard.

Ara analitzem. Tindran Catalunya com el lloc de on treuen els diners, com sempre, per a alimentar a la resta de l’estat espanyol, on s’ha fet un esforç i s’han aplicat les mesures que calien ( i encara se’n prendran més ). Si a la resta de l’estat espanyol la pilota s’ha fet més gran i calen més i més retallades ( penseu que la manca de responsabilitat del PSOE a Andalusia fa que el pressupost pel 2012, s’incrementi en un 1,5% enlloc de reduir-se que és el que toca ), més que les que s’han fet a Catalunya.... segur que retallaran tant com toca a la resta i als catalans ens deixaran tan sols amb les nostres retallades que ja en son bastants ? Estic ben segur que no, que ens tocarà pagar com sempre.

Llavors, com ho fem el 20N?

Votar al PP ja sabem el que ens portarà, que Catalunya pagui els plats trencats com sempre i que l’odi anticatalà que fomenten a la resta de l’estat espanyol sigui recompensat pel vot de catalans i catalanes. Per molt que un estigui aturat i ho passi malament aquesta no és la sol.lució. No ens enganyem el PP tindrà la majoria absoluta amb els vots de la resta d’Espanya. Un vot al PP serà una bufetada a l’economia catalana i als catalans i catalanes.

Votar al PSOE... Hi ha gent que pensa que es la fórmula per a que el PP no tingui la majoria absoluta... Realment ho creieu així? No, el PP ja ha guanyat i el vot al PSOE seria agrair la seva manca de responsabilitat durant els anys de tripartit, seria agrair els moviments del Sr Blanco per a que l’eix central ferroviari es reconeixes davant del corredor del mediterrani. No puc pensar en una societat catalana que segueix algun tipus de filosofia sadomasoquista . Pensar en que podran fer alguna cosa en el “Congreso de los Diputados” és il·lògic, un PP amb majoria absoluta farà el que vulgui amb els seus escons.

No votar... Hi ha el moviment dels indignats que parlen de Democràcia Real. La democràcia és precisament la participació en les consultes que es realitzen. Es parla de que la desafecció política ve donada pel desengany amb la classe política, perque no ha actuat amb responsabilitat. Es clar que, tenen molta raó en aquest punt però.. el no votar també és una manca de responsabilitat, es a dir, es vol pagar amb la mateixa moneda. El no votar, pel PP, serà un missatge dels catalans i catalans que dirà : “Per a mi és indiferent el que feu. Via lliure senyors “. Després vindran els plors i les manifestacions. Evitem-ho.

Votar a CiU. Segurament us preguntareu.. I què pot fer CiU amb el vot dels catalans si guanyarà igualment el PP amb majoria absoluta?. Doncs molt. Imagineu aquesta situació: CiU llista més votada a Catalunya el 20N i governant a Catalunya. El missatge és clar : “ PP al aneu en compte amb el que feu perque aquí tenim molt clar el que volem”. Aquesta situació pot espantar molt i molt al PP ja que haurà de negociar si no Catalunya pot tancar definitivament l’aixeta. Els del PP no son tontos i aquesta és la opció que els posaria contra les cordes. És la única opció.

Sense ser partit frontissa, CiU, pot invertir la situació però, per a això, cal ser responsables, anar a votar, tots, catalans i catalanes, sigueu nascuts a on sigui, estigueu en la situació econòmica que estigueu, estigueu enfadats amb la classe política o no, sigueu d’esquerres o de dretes... Voteu, si us plau per Catalunya.

La recuperació de Catalunya dependrà dels nostres vots. Siguem responsables i votem CiU. Si no ho fem desprès no tindrem cap dret, ni el de queixa.

PER?

No m’he pogut estar de parlar sobre el PER desprès de les paraules d’en Duran i Lleida i les posteriors reaccions a tots els medis "Nacionales" i faxendes.

El PER, “ Plan de Empleo Rural”, és un subsidi que va començar a aplicar en Felipe Gonzalez el 1984 per mirar de donar solució a la problemàtica del pobre camp d’Andalusia i Extremadura. En definitiva, es tracta de que, un treballador del camp, amb 35 jornals a l’any ( aquest any son 20) té dret a percebre un subsidi per a la resta de l’any. Amb aquesta mida pretenia que els jornalers poguessin estar a disposició dels grans latifundistes per a la collita i no haver d’emigrar per manca d’oportunitats de subsistència. A l’any 1996 el PER es va ampliar a Murcia, Castella – La manxa, Castella – Lleó, Comunitat Valenciana, Aragó i Canàries, però sense tenir, els seus jornalers, dret al subsidi.

La realitat ha estat molt diferent. Els jornalers treballen els jornals estipulats per a cada any ( torno a recordar que aquest any son 20 ) i la resta de l’any, a més de percebre un subsidi de 426 euros de mitja, treballen a l’economia submergida, molts cops, amb el mateix amo ( latifundista). S’ha de dir que les dades oficials de cost del PER, és de 147 milions d’Euros anuals.

Les paraules de Duran i Lleida, han estat interpretades, de forma oportunista, pels mitjans de comunicació de l’estat espanyol com un atac als andalusos. Res més lluny de la realitat, tan sols s’ha tractat d’una campanya d’oportunisme que els dos grans partits espanyols aprofiten per a desprestigiar el nom de Catalunya i mirar de conquerir el vot de catalans i catalanes d’origen andalús.

L’estratègia d’atacar a Catalunya és la carta de presentació del PP per aconseguir vots arreu de l’estat espanyol, però també és la del seu competidor el PSOE, d’eon algun dirigent ha tingut la barra de tractar als catalans de xenòfobs. El seu control sobre la totalitat dels medis de comunicació han fet la resta.

Què volia dir en Duran i Lleida? Que mentre a Catalunya tenim una discriminació fiscal important respecte a Espanya, mentre paguem religiosament els nostres impostos directes i indirectes, mentre ataquen la nostra cultura i la nostra llengua, mentre els nostres aturats miren d’emprendre noves iniciatives empresarials, mentre ens limiten el creixement econòmic, mentre hem d’aplicar retallades, l’estat espanyol no aplica retallades com caldria fer, ens deu milions d’euros, en efectiu i en inversions, tenim peatges com no tenen a la resta d’Espanya, no tenen present el corredor del mediterrani com a inversió preferencial perquè donaria riquesa a Catalunya i, a més, amb els diners que haurien d’aportar a Catalunya fan línies d’AVE com la de Osca a Saragossa, que agafen 20 persones al dia, autopistes gratuïtes arreu, trams de metro a Madrid i salvatjades com el PER, a més d’una llarga llista de perjudicis vers Catalunya, a més de no aplicar retallades que ja fa temps que toquen.

No era un atac a Andalusia ni als andalusos, era un atac frontal als polítics del PP i del PSOE, no seria més lògic crear un pla de reactivació econòmica de la zona, trencar amb els grans latifundis que ofeguen als jornalers, enlloc d’aplicar una subvenció que tan sols incentiva el conformisme?

Doncs, no. No ens hem d’enganyar, aquests dos partits veuen a Catalunya com la vaca que s’ha de munyir per tal de garantir la seva estada a la moncloa i faran i desfaran segons els convingui perjudicant, sempre, a Catalunya, als catalans i catalanes, que, indiferentment del seu lloc de naixement, pateixen aquesta situació.

I PER què? PER poder comprar els vots de gent que tindrien més alternatives a la vida que una trista subvenció si tinguessin dirigents amb seny i PER seguir utilitzant a Catalunya com la guardiola d’eon s’han de treure els diners per tal que aquests senyors tinguin una cadira on seure.

Com que a Madrid no ens deixaran ser el país que volem ser, ni permetran el nostre creixement i com que l’estat espanyol no té forma de Donut, ja cal que votem i lluitem per Catalunya fins a donar el pas definitiu. Votem per Catalunya !!!!!

ACAMPATS, MANIPULATS I ELS QUE HO MOUEN…

Crec que és moment de parlar d’aquestes tema que ocupa els diaris, televisions i xarxes socials de forma clara, directa i objectiva.

Crec que hi ha hagut una errada i és que no s’havia d’haver permès aquestes acampades des del primer dia. Si veiem què ha passat a França a on el primer dia es van dispersar als manifestants amb gasos , a canvi de sortir tan sols un dia als diaris, crec que la permissibilitat que s’ha tingut amb aquesta gent encara els ha donat més publicitat.

En primer lloc cap ordenança municipal permet l’ocupació de la via pública així que, aquests senyors, senyorets i senyoretes han començat vulnerant la llei.

En segon lloc no representen a la majoria. Tan sols hem de recordar que el seu missatge de “no voteu” no va tenir seguiment, fins i tot es va incrementar el percentatge de participació, que, en definitiva és la millor expressió democràtica que hom pot fer.

En tercer lloc i per experiència pròpia. No ha estat un moviment no espontani tal i com es pretén vendre, ha estat totalment instrumentat per un partit polític, que tinc clar quin és com veureu. Es una fórmula demagògica de preparar les properes eleccions generals, si no temps al temps.

En quart lloc, què guanyen amb les acampades? Si no hi ha cap partit al darrera i, diuen, no volen participar de cap partit, perquè no utilitzen les fórmules per arribar al Parlament?.

Son cuatre punts que es podrien ampliar molt i molt, desprès d’haver rebut un email amb propostes completament demagògiques que, en el supòsit de que algun tronat les apliqués ens enfonsaria definitivament.

Em sap greu. Em sap greu per la gent que ha estat manipulada i que realment ha cregut que aquesta era una fórmula de demanar canvis, canvis que, penso, s’han d’aplicar i de forma urgent però això ho deixo pel meu proper escrit. Però aquesta no és la fórmula, veurem com per les eleccions del 2012 un partit polític encapçalarà clarament aquest moviment.

Sembla que ara toqui. Sembla que ara toqui atacar precisament al Conseller Felip Puig per complir amb la seva obligació que era desallotjar als acampats. Potser el partit de l’anterior conseller no ha perdonat que en Felip Puig deixi, dia a dia en ridícul la tasca ( si es pot dir així ) del sr. Saura, tan sols aportant la seva professionalitat. El més fàcil és incomplir la llei, negar-se a incomplir-la i si la policia intervé, seguir sense fer cas, vulnerant de nou la legislació i provocar accions que no hauríem de tornar a veure mai més… Això és com l’ou i la gallina, és culpable el policia que dona cops amb la seva porra o ho és el senyor que incompleix la llei i intenta evitar que la policia els hi faci complir?. Es un bon debat i suposo que sabeu la meva opinió.

Per qüestions personals vaig estar a Murcia i vaig passar per la “plaza del Ayuntamiento”, lloc triat pels anomenats “indignats”. Anava cap a un gran centre comercial caminant i em vaig trobar amb aquell sidral i em van parlar per parlar amb mi. Era una noia, d’uns 20 anys i em parlava de la veritable democràcia i que no obeïen a cap partit, tot al contrari, i li vaig fer unes preguntes:

No és més democràtic constituir-vos com a partit i defensar, democràticament les vostres idees? . La resposta: no, perque no creiem en el model actual. ( La tenia estudiada).

No seguiu, de veritat a cap partit polític?. La resposta: a cap.

Heu estat vosaltres qui heu posat nassos de payaso als cartells electorals que he vist venint cap aquí? . La resposta: Efectivament, perque la gent vegi que realment hi ha un circ democràtic.

Doncs… Perquè els cartells de Izquierda Unida no tenien els nassos? – La resposta: …….. ( cara de circumstàncies, mirada a un costat i un altre fins que localitza a un noi de pinta Okupa a qui li transmet la pregunta ) Resposta del noi: Es que els de Izquierda Unida son “ camaradas “.

Però no dieu que no us controla cap partit? – Resposta del noi: Veig que no t’interessa la veritable democràcia. No cal que facis més preguntes ( un xic nerviós i aixecant la veu, demostrant un esperit completament dialogant i democràtic, potser l’havia enxampat).

La noia va quedar sobtada i dubto que hi sigues al dia següent…. Evidentment havia estat manipulada i se’n va adonar.

Tan sols tornar a Barcelona, un bon amic em diu que el fill d’un dels antics consellers del tripartit és un dels acampats a la Pl. Catalunya….. Segurament sabreu de qui parlo... Espero que , si llegeix aquestes línees, segueixi a la PL. Catalunya i no faci com abans, quan el seu pare li feia arribar un cotxe oficial el dia abans de la intervenció dels mossos... Sense paraules.

Es evident que s’han d’aplicar mesures per evitar la desafecció, incrementar el creure de nou en les institucions i els polítics, TOTS i TOTES, tenen el deure de fer-ho, sense manipulacions, sense demagògia i participant del patiment dels que pateixen fent tot el possible per a que sigui així. S’ha de fugir de la mentida, dels interessos personals i s’ha de lluitar, però democràticament, per això tenim eines per fer-ho, fem-les servir.