dilluns, 3 de maig del 2010

La gran cantada i el que no es vol explicar de la crisi

De la crisi se n’ha parlat molt però sempre de forma genèrica, mai hem sentit ( al menys jo no ) la veritat de perquè han passat algunes coses i perquè s’han dit unes altres. Crec que es el moment de tirar de la manta tot i que alguns mitjans de comunicació han fet mans i mànigues per tal de tapar-ho.
L’origen de la crisi mundial la trobem als EUA, amb això no descobrim res, i a les hipoteques escombraria. Ràpida i senzilla explicació : hipoteques que es donaven a persones sense capacitat de devolució i per imports superiors al 80% del valor real de l’immoble.
Com va arribar a la resta del mon? . Hi ha un mercat a on els bancs s’intercanvien, compren i venen actius, es a dir, hipoteques. Doncs moltes entitats de tot el mon, van comprar aquests actius escombraria que van fer fallida, provocant una greu afectació a les entitats que van comprar.
Quines entitats espanyoles van comprar aquests actius? Dons tan sols una, el BSCH per a constituir un fons , amb el que van “enganxar” a més de 1400 persones.
Perquè ens ha afectat la Crisi doncs? – Aquesta és la pregunta que molts mitjans de comunicació no han volgut contestar o s’ha contestat amb mitges veritats. Anem a pams. És cert que hi ha un mercat a on els bancs busquen líquid i que, aquest líquid, a nivell internacional era més complicat i car de trobar. Però mai era complicat adquirir líquid a bon preu amb prous garanties o si es venia d’un país de solidesa financera. Es a dir, que no ens havia d’afectar com ho ha fet.
Per explicar tot el que ha passat hem de fer historia, i sempre, com no, de ma del BSCH.
El mes de Novembre de 2004 , BSCH compra Abbey Bank, es la primera compra d’un banc britànic per una entitat espanyola. Això senta molt malament i es comença a atacar, des de la premsa britànica, al sistema financer espanyol. Al ser un moment d’alegria econòmica mundial, no es dona credibilitat a aquestes noticies i s’apaguen igual que es van endegar.
A l’Abril de 2008, BSCH compra la divisió de crèdits al consum de Royal Bank of Scotland i, durant el mes de setembre, compra Bradford & Bingley, i, com no, la premsa britànica torna a atacar al sistema financer espanyol, indicant que es un sistema agafat amb pinces ( no era ni es cert ) i que es preparava un nou crack a Espanya.
De forma automàtica les entitats financeres es troben amb les aixetes internacionals completament tancades. No hi ha líquid per les entitats espanyoles.
Al no haver líquid, no poden seguir mantenint la línea de crèdits, així que queden afectades empreses i particulars. Al quedar afectades empreses i particulars, s’incrementa l’atur i la inseguretat en els llocs de treball, baixa el consum. Es a dir, ens genera la crisi que tenim.
Es cert que la nostra població estava més endeutada del que devia, es cert que la valoració dels immobles era per sobre del normal però una cosa es tancar una aixeta poc a poc i una altra ben diferent es fer-ho de cop com ens ha passat.
Suposo que recordareu, fa menys d’un any, que en Zapatero, de sobte i semblava no venir a cuento, va fer unes declaracions on deia que el sistema financer espanyol era el millor del mon, oi?. Doncs ho va fer massa tard. Si hagués reaccionat a temps no hagués passat tot això i aquesta es la gran cantada.
Haguéssim entrat a la crisi si el govern de Zapatero hagués reaccionat quan tocava? Jo crec que sí, però mai amb la virulència amb la que ens ha afectat.
Segurament hauríem tingut una lleu baixada i ara ja n’estaríem sortint ja que hem de tenir en compte que la situació de les entitats financeres franceses i alemanyes era molt pitjor que les d’aquí, però es clar, allà si ho han fet bé.
Aquest es un exemple de que la classe política no reconeix els seus errors i els amaga i hem de lluitar en contra de tot això i, per sort, a Catalunya tenim aquesta opció.

10 comentaris:

  1. crec que ho tením malament per sortir d'aquest forat,es cert que donaven credits a tothom sense gaires problemes,per comprar electrodomestics, etc.actualment aixo s'acabat les financieres es miran les nòminas amb lupa,la construccio está parada i aixó ho mou tot. els politics,prefereixo no opinar. salut

    ResponElimina
  2. Penso que el mes greu de la situació es la manca de reacció politica, quant tots els indicadors ens deien (jo no soc economista)que no era sostenible el model productiu que teniem abans de la crisi.

    Estic d'acord que s'ha de reaccionar rapid, fer un nou planteig economic, que segur será traumatic i gens popular, pero senyors tot-hom es tindrá de possar les piles i fer els deures que durant molts anys s'han deixat de banda.

    Els politics tindrán de cambiar la forma d'actuar deixar de banda les ribalitats que no ens portan a res i treballar per guanyar-se la confiança dels electors

    Tenim a Catalunya gent molt capacitada per sol.lucionar qualsevol problema, som-hi amb fermesa i la convicció.

    ResponElimina
  3. Hola
    No se que dirte , perque la teva xplicació es de una persona que enten de económiques,
    El meu germa , estaba en un banc com a Director de Empresas i fa dos anys es va prejubila. Se ho venia vindra ,el petit encara hi trevalla ell no te l edat encara.
    Referent els Banc es dificil lo de les hipoteques , nosaltres tenin que pagar dues , i aixó que no vam voler Abalar a la nena , pèrque tenia parella i no el veiem molt establa ,Avan de la crisis a primers 2008 es van comprar un piset , molt ben arregladet , molt cart , pero la parella deia que el nen que venia i va neixa el abril , tenia de neixa en un pis. Ell guanyaba bastan i el contrata era per tres anys, pero els pocs mesos el van fer fora . No entenem com el Bamc d els primers el van donar el credit i sensa aval .
    Ara avui en dia el nen te 2 anys , ell segueix en el pis , ella fa mes de un anys esta en nosaltres , pensan que li en bargarien , pero com ara els bancs no els interesa quedarse pisos. despues de uns mesos de no pagar , ara ell paga algo de lo poc que li donan . i no se com acabara, Avui he llegit el QUE ara quand venia del metge i parla sobre les hipoteques , que aquet any puxaran una mica , pewro la grand puxada sera el 2011, Nosaltres tenim la hipoteca del pis del nen grand , que no treballa i el pis aprop de casa que estaba la mare avans de anar a la residencia , que es nostro , ja que el nostre no tewnia ascensor i ella es dependent. ara paguem poc de les dues , com si fos una de grossa ,
    Be no crec que aquet relat fos el que volies que escribis , pero de po9lítica entenc poc nomes penso en el Euribor el mes d agots quandrebisens el que tenim aqui.
    Si vols preguntar algo , intentare respondre dintre de les mebes posibilitats
    Atentament et saluda
    Flor de neu

    ResponElimina
  4. La nostra crisi ens la hem construit tots solets, al llarc d'un grapat d'anys. L'administració no administra ni dirigeix: estem en mans d'uns centralistes intermediaris incapaços d'ajudar a crear riquesa. A quin país del mon se li ocurreix deixar creixer sectors com la construcció en porcentatges del 30% o més del PIB? El turisme un altra tant, encara que menys i la resta, no compte. Hem ofegat la pagesia prioritzant l'AVE en lloc de construir el corredor del mediterrani. No parlem de la industria que no hem estat capaços de construir un sol cotxe nacional i és el primer producte que exportem. Un equilibri entre els diferents sectors haber-ha impedit una recesió tan salvatge, o haber-ha estat més fàcil la recuperació. I encara no ho veiem i estem esperan que caigui el manà del cel, això si, amb un grapat de gent de fora per treballar, amb la mateixa necessitat de ma d'obra de fa 6 anys.

    ResponElimina
  5. Mira Jordi, jo estic bastant d'acord amb les posicions expressades en els comentaris anònims, tot i que no descarto que això que expliques del BSCH i les seves adquisicions furibundes a l'estranger no tingui pas també la seva influència. Jo crec que des de molt abans del 2008 es veia a venir que un dia o un altre la festa s'acabaria, no sé si recordes que pels vols de 2005 el Banc d'Espanya ja va alertar seriosament de la possible punxada de la bombolla immobiliària.

    Com ha apuntat un visitant en el anònim, la nostra economia pateix d'uns desequilibris estructurals que els podriem datar coincidint amb l'entrada de l'Estat espanyol a la CEE, a finals dels vuitanta. Ara seria una mica extens d'explicar, però en definitiva, i resumint-ho tot molt, estariem davant d'un cicle persistent de desindustrialització de gairebé 25 anys consecutius, trist fenomen que ha tocat el seu cim aquests últims cinc anys, amb l'enderroc de les últimes traves aduaneres que presentava la UE als productes barats provinents d'Àsia.

    El que ha passat és que tot aquest procés de pèrdua sistemàtica de teixit industrial i la seva repercussió en l'ocupació, durant anys, s'ha pogut maquillar a base d'anar sobredimensionant el sector terciari amb la gent expulsada de la indústria, preferentment el comerç a petita escala o la restauració. L'empresa auxiliar de la construcció també ha estat un destí habitual de treballadors iniciats en activitats industrials. A més, pensem que la gran eclosió immobiliària és coincident amb l'entrada en vigor de la moneda única, fet que comporta automàticament l'aflorament de molts diners no declarats que irremediablement es transmuten en "totxos".

    En definitiva, som un País sense recursos naturals, amb una geografia adversa, en termes generals, per l'aprofitament agrícola o ramadera, i en què l'únic sector que ens donava vigor econòmic (el tèxtil, el de la transformació metal·lúrgica, siderúrgia, etc), fa trenta anys que s'està desguarnint. I ara què tenim?, doncs un paissatge dessolador d'un País que com exclusiu actiu econòmic només es pot reiventar com a gran parc temàtic, i on la classe política dirigent enreda el personal amb una retòrica emmetzinada i perversa sobre els emprenadors i els beneficis de la formació. El problema és que de xiringuitos de platja i altres "quiscos" a primera línia de mar, el País ja n'està ple des de fa anys.

    ResponElimina
  6. JA SABEM QUE E UNA COSA QUE AFECTA A TOTS ELS PAÏSOA PERO TOTHOM TREBELLA PER SORTIR D´AQUEIS FORAT,,AQUI ESTEM DE FESTA MAJOR COM SI NO PASSES RES I ARA A SOBRE PER HAVER ACEPTAT GENT QUE NO ESTAVA PREPARADA PER LA ZONA EURO , EN LA MEVA OPINIO NOSALTRES NO ENS SOBRAVA RES PERO....EL GOBERN ES VEU OBLIGAT A DEMANAR UN PRESTEC PER DONAR ELS DINERS A GRECIA O SIGUI ENCARA ENS ENDEUTEM MOLT MES, JO NO SOC ECONOMISTA I PUTSER ALGU QUR HI ENTEN MES HO VEURA D´UNA ALTRE M,ANERA PERO EL QUE SI ES VERITAT ES QUE ENS GOVERNEN UNA COLLA D´INUTILS

    ResponElimina
  7. Bon dia a tots i totes,

    En primer lloc, com sempre, voldria agrair a tots els que heu intervingut.

    Amb el meu escrit volia parlar de quelcom que no s'ha dit sobre l'inici de la crisi. La dada, des del punt de vista econòmic es molt important ja que no haguessim patit la crisi tal i com l'estem patint.

    Es molt clar que els governants ( hi poso dins Generalitat i govern espanyol ), no han fet les coses correctament ja que, en cas contrari tot hagues anat diferent.

    Veig que uns quants parleu de que fa temps que es veia a venir aquesta crisi i jo en tinc seriosos dubtes.
    Sí es cert que l'endeutament dels particulars i empreses era per sobre del normal ( hem de tenir en compte que una persona tan sols es deuria endeutar en prèstecs al voltant del 35-40% dels seus ingresos i havien casos al 50-60%) però el mercat financer es podia regular, poc a poc, per arribar-hi.

    Sobre el model econòmic que tenim actualment jo difereixo sobre les anotacions on es parla que no som un país productor i mancat de recursos. Mireu el cas d'Holanda, no tenen res i la majoria del comerç europeu passa per les seves mans. De fet la tasca que fa en Ramon Tremosa al Parlament Europeu, va en aquesta línea, en fer que Catalunya sigui el port d'entrada a Europa de les mercaderies.

    Hi ha una cosa clara amb tot això i es que calen mides a nivell polític ja que els governs actuals no es mouen i això fa que els inversors no tinguin cap interés en moure diners al nostre país.

    Soc contrari als FEILS o plans E d'ocupació del govern socialista. Això ha estat tirar els diners. S'han de prendre mides i no val prendre una o dues mides ( CiU va presentar el Novembre 2008 un paquet de més de 50 mides de les que ara s'en prendrà una ).

    En la meva propera nota faré una breu exposició del que s'hauria de fer ( i no cal invertir diners ) per a que l'economia torni a rutllar, però es clar son mides polítiques. Tot dependrà de si, a la Generalitat, torna a governar el tripartit o ho fa Convergència.

    Una abraçada a tots.

    ResponElimina
  8. Hara ja hi som a la crisi, no val la pena pensar que Zapatero va badar,perqué aixó no ens porta en lloc, amb de tirar endevant i començar a oblidar de qui va ser la culpa,suposo que si els gobernans no han fet les coses bè els hi serveixi de lliçó,com se sol dir tots tenim dret a equivocarnos oi?
    Hara amb de tirar endevant,escoltar coses interesants que obrin una llum i si es beritat que es poden fer coses sense qu'ens costin diners, pues endevant. I el que torni a gobernar el tripatit o nó, tot depen de que CIU, fagi molt be la seva campanya i per aixó s'ha de lluitar, deixem enrrera lo q podria haber sigut o fer.
    Amb de tirar endevant,ser positius i fer les cosses lo millor possible.
    Endevant!! Arrebeure!!

    ResponElimina
  9. hola Jordí; jo no se com acabará tot aixós, pero que Catalunya ja no es el qu'era, es evident. Una mostra. Cada veguade mes es veuen botigues, negocis que tancan i aquets negocis i botigues inmediatament les ocupan Pakis, i Xinesos, Mes mostra, Visc al carrer Llull, entre Sardenya i Marina. La majoria de Bars i restaurants actualment son traspassats a Xinesos, fruiteries igualment, a cada cantonada hi ha un Restaurant Pakistani que mai veus a cap client, el meu barri de dos anys ança ja no semble un barri regentat per persones del país, fins al punt que em sento extranger en el meu propi barri, i com el meu molts barris de Barcelona. Una pregunta que tots els veins ens fem, es ¿perqué es donan tants permisos a gent de fora del nostre pais a tan pocs metros uns del altres fins al punt que s'estan fen els amos dels barris? La gent ens fem moltes preguntes, ¿aqueste gent pagan els mateixos impostos que quansevol de nosaltres per el mateix negoci? ¿ De que viuen y com pagan els lloguers si no hi veus ni un client en els negocis dels Pakis.? La gent del barri tenim la mosca en la orella i veiem coses rares. ¿Perque les fruiteries tenen un horari diferent? Una d'elles al costat de casa treballan de les 8 del mati a les 11 de la nit incluit el diumenges. ¿ No hi ha un horari comercial? Doncs ¿perque a ells se'ls permet tenir obert a totes les hores?.
    La productivitat de Catalunya a caigut en picat, les fábriques, les industries tancan, em passat d'esser la primera Autonomia del pais a no res, i lo pitjor de tot es que les persones estem amb una situacio de desensis crónic i no hi veiem sortida. Personalment no traballo me mare amb va deixar un pis amb herencia donat que no tenía feina i tenía por que no pogues viure sense feina, Ara ja amb deuem 4 mesos de lloguer perque tambe s'han quedat sense feina. ¿Com creus Jordi que ens podem senti les persones amb aquestes situacions? si presentes un desahuci, haig de pagar un abogat i no el puc pagar.Un abogat d'ofici no amb toca perque ting propietats. Estem embolicats amb una xarxa de papeleos burocratics impresentables i a sobre¿ em d'estar animats?. Estem desolats !!!!

    ResponElimina
  10. Bon dia, amics i amigues,

    Agrait pels comentaris dels dos anònims anteriors.

    En el primer cas, efectivament, el que està fet ja està fet i s'hi ha de donar sol.lució. Hem de tenir present que en aquest apunt tan sols volia comentar coses que s'amaguen i crec que un bon polític no ho hauria de fer. S'ha de canviar en aquest aspecte. Si hi han errades s'han de reconeixer i, sobre tot, treballar per tal de subsanar-les, però, per desgràcia, això tampoc es fa.

    Estem desolats, efectivament, aquesta es una bona definició però per això hem de ser conformistes? La meva resposta es no. S'ha de canviar la situació actual, si bé, a nivell del que comentes sobre els comerços es tracta d'una normativa a nivell de la UE que des de decembre passat es en vigor. Es poden obrir empreses i comerços sense autorització previa i es tasca dels Ajuntaments el seu compliment posteriorment ( una altra pilota cap als Ajuntaments ). Crec que aquí també s'ha fet malament ja que aquesta llei als païssos nórdics sí que té sentit però no a Espanya o Italia. Al nord d'europa qualsevol persona que vol montar un negoci primer mira la normativa i, posteriorment, obre el negoci cumplint-la des de el primer dia. Molt em sembla que aquí no passarà això.... Per aquest motiu es tenia que fer alguna indicació per part dels governs d'Espanya i Italia, indicació que no ha existit.

    Hem de ser valents i solventar tot això, tots tenim familiars afectats per l'atur i que realment malviuen, però s'ha de treballar conjuntament, polítics, tècnics i la gent per tal de solventar aquesta situació... El problema es que, ara mateix, els nostres governs no tenen ni idees ni fórmules per afrontar la crisi i, a més, no volen escoltar propostes.

    Suposo que heu sentit que la borsa ha baixat perque hom pensa que Espanya serà el següent país a caure junt a Grecia. Crec, personalment, que això no passarà però es normal que hi hagin aquestes noticies si el govern es inoperant.

    Moltes gràcies a tots i totes.

    ResponElimina